Encara hi ha qui se
les pinta de pedigrí democràtic relatant remotes resistències clandestines
contra el franquisme en defensa dels drets democràtics. Posem per cas el PSOE.
Però sembla ser que el coratge d’avui no és ni ombra del que tingueren. Si és
que en tingueren. Vistes les accions del present, democràticament parlant són
un partit de puta pena. Heus ací l’exemple: davant la resolució judicial que
impedeix que el govern del PP tanque el repetidor del Bartolo, el PSOE diu que
no es pronuncia ni a favor ni en contra per no afavorir l’estratègia del PP. I
si l’estratègia del PP és –de més a més– atacar la llibertat d’expressió,
aleshores el PSOE opta per callar. I si calla és perquè és incapaç de defensar
la democràcia. I no defensa la democràcia perquè, a l’igual que el PP, tampoc
no hi creu. Ells, els del PSOE, es pensen també que la democràcia és un simple joc
de guanyar i perdre eleccions. No hi ha valors democràtics, ni ètica
democràtica. No hi ha drets ciutadans que calga defensar, ni conviccions per
esgrimir contra els intolerants. Guanyar o perdre les eleccions és el que
importa. Però ara per ara qui més perd amb el seu silenci convinenciós és la
poca democràcia que tenim els valencians. Per això cal tèmer que amb demòcrates
de puta pena com els del PSOE, la nostra minsa democràcia encara anirà a més
perdre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El PP no és més que el PSOE amb unes altres sigles, si no els coneixèssim molts d’ells es podrien intercanviar de partit i ni ens adonariem. És insultant llegir que un partit no fa res per no donar arguments al contrari, demostren que prefereixen traïr les seues idees ( si les tenen ) a canvi de guanyar eleccions.
Aquest joc que nomenes guanyar i perdre eleccions convindria aclarir-lo una miqueta, de tal manera, que hom ho entengués correctament, aquest joc indefugible, els hi és molt rendible, siga quin siga el resultat, sempre guanyen diners. L’Estat són els partits però, no tots, no!. Els dos més grans, com si diguérem Pelé i Melé, la resta són menudències, els ximplets útils, els, volem però, no podem. La llibertat, a la gentola de les executives i a tota la tropa d’estira-cordetes amb opció a viure dels cabals públics sense concurs, doncs, això, els hi la bufa, se’n foten, s’ho pixen i esquitxen sense miraments. La política en aquest país és hui, més clar que mai, una opció de negoci segur. No hi ha poder judicial independent car són els mateixos partits els qui trien llur Consell General. No hi ha divisió de poders, no hi ha democràcia ni res de semblant. Hi ha corrupció generalitzada i garrot, molt de garrot per al llibert.
Cucarella ja et trobavem a faltar!!.
La resistència contra el franquisme en el cas del PSOE era tan clandestina que ningú no se’n va enterar. En tots els merders que vaig veure a l’universitat, i a fora, a finals dels anys seixanta mai no hi havia el PSOE. No van fer res.
Lluitaren contra el franquisme per a esdevindre al capdavall franquistes. Els socialistes (loh fofialitah, en llur dialecte) s’han mossegada la cua. Començaren de castellans (loh epanoleh, en llur dialecte) i acaben de castellans: Només se saben veure la cua (i no pas que fotin gaire llarga).
al PSOE no hi ha demacràcia des del congrès de Suresnes al 1974 i l’únic que ha fetr és fagititzar altres partits socialdemocrates més demòcràtis i catalanistes que ell (el PSPV d’Albiñana, el partit de Pallach). Vegeu De l‘esperança al desencís de l’editorial El Jonc
Vicent
Llíria
que fem doncs ? que mani el PP, derrotistes, si que són dolents els de PSOE però quina alternativa hi ha, vinga !!! doneu alternatives, a criticar sempre hi som a temps