He vist el documental de TV3 #Nosaltres els valencians. Sempre trauen els mateixos arguments, per no dir les mateixes persones. Parcial, doncs. Fa l’efecte que s’ha fet per posar en qüestió –una altra volta– els Països Catalans. Com si al País Valencià els qui volem Països Catalans fórem una colla d’esgarramantes, uns tarambanes extremats.
Tanmateix, han estat ben aclaridores les intervencions dels empresaris valencians: sempre en castellà. «Para ofrendar….!». I encara es queixen. Qui siga burro, que l’albarden. I el d’El Mundo, que hi pintava?
Ara, per a surrealisme dur, l’actuació d’Enric Juliana, de La Vanguardia de Barcelona, en una conferència davant “las fuerzas vivas de la Comunidad Valenciana”. Comença fent la broma que de primer parlarà “en llemosí”, però ràpidament afegeix que després continuarà “en castellano”. Semblava que fóra el matenidor en els Jocs Florals de València en el III o IV Año Triunfal amb Carmencita Franco de reina. I aquests són els qui donen lliçons de com han de ser relacions entre el País Valencià i Catalunya. Patètic.
Un programa decebedor. Esbiaixat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I quan arranque el tren, alguns continuarem treballant per a col·locar els enganxadors dels vagons per a que tot córrega més o menys junt i cap ni un quede despenjat.
C’est ça, c’est la notre vie.
A banda d’això, el documental és fatal. I què em digueu d’aquesta nova modalitat d’entrevistar a la gent conduint? si pareixien el Follonero i el Yoyas!