Quan el PSOE de Juan Lerma va arrasar al País Valencià en aquelles primeres eleccions al Parlament Valencià, calia esperar que per fi s’aturaria la violencia terrorista de l’espanyolisme blavero; calia esperar que s’acabaria la impunitat amb què aquest terrorisme havia actuat al País Valencià gràcies a la UCD; calia esperar que, per fi, coneixeríem els autors i els còmplices de l’atemptat terrorista a Joan Fuster. En comptes d’això, però, Juan Lerma va aprovar l’himno que canta “para ofrendar nuevas glorias a España nuestra región supo luchar”, i que l’extrema dreta brama amb tanta passió espanyolista.
Avui el PSOE no governa la Generalitat Valenciana. Però Governa a Espanya, i al capdavant de la Delegación del Gobierno hi ha un militant del PSOE, Antonio Bernabé. Continuen les bombes i les agressions a partits polítics i sindicats, entitats culturals i persones per part de l’espanyolisme blavero. I avui Bernabé, com abans Lerma, calla I deixa fer als terroristes espanyols. Sens dubte perquè està convençut que fan un gran servei a la “unidad de España”. Sens perquè dubte està convençut, com el terroristes que entraren al Casal Jaume I de Sueca, que Éric Beltran ha de morir a la foguera, perquè el foc no fa cosconelles: mata. L’Éric, doncs, ha de morir i tots els qui defensem la mateixa nació que l’Éric també. I qui diu morir a la foguera diu morir d’una bomba a la porta de casa o d’una pallissa en tornar-te’n cap a casa.
No ha canviat gens la cosa. Avui com abans, el PSOE dóna el mateix suport a la callandeta al terrorisme blavero. I tots dos, espanyols ultres de GAV i espanyols progres del PSOE, canten abrandats la cançó que els agermana en el mateix objectiu estratègic, amb l’acció terrorista d’uns i amb l’omissió democràtica dels altres: “Para ofrendar nuevas glorias a España”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Toni, el que queda clar és que tan genocides són els espanyols de dreta com els d’"esquerra", tal com deia aquell. No pararan fins que el País Valencià esdevingui la segona Comunidad Murciana del fastuós "Estado de las autonomías" que s’han empescat. I quan ho aconsegueixin aniran a rematar la feina a la "Comunidad Catalana" que tan cofoia s’ho mira des de dalt, com si la cosa no anés amb ella.
Per cert, dir-te que encara que no ho sembli som molts els principatins que seguim tot l’afer de TV3 amb ràbia, indignació i impotència extrems. A mi personalment és un tema que em té amargat tots aquest dies. El problema és que no tenim ningú que ho canalitzi i organitzi res. El que no puc fer jo, per molr indignat i preocupat que estigui, és anar a manifestar-me tot sol a la Plaça Sant Jaume … com sempre, els catalans del Principat estan molt ocupadets preparant les compres de Nadal o treint la pols dels esquís per a aquestes festes …
En fi, ànims i a resistir entre tots com poguem. Ah!, i enhorabona pels teus llibres, dels quals en sóc un fervent admirador.
Visca el País valencià, i visquen els Països Catalans lliures!
Hi ha coses que no canvien i que van a més, (uns creen l’ambient-pp-, altres s’ho miren i no actuen -psoe-, i altres executen- feixistes-) fins quan?
Toni, Som molta gens que des del Principat seguim els esdeveniments del País Valencià amb preocupació, ràbia i importència. Tnamateix, hem triat uns polítics perquè ens representin que ja veus com tracten el Principat (parlem de l’estatuet?), llavors què vols que tinguin en compte què passa al País Valencià: uns perquè ja els està bé PSEO (PSC), PP i ICV, altres perquè només defensen la cadira, Esquerra (que ja no es diu ni r ni C), i, finalment, doncs CiU . En fi, de vergonya.
… encara no t’has adonat que al terrorisme li passa com al nom de l’espanyol, que dintre de l’Estat es diu castellà i fora espanyol ?
Doncs dins de l’estat terrorisme són aquells actes violents que es fan contra Espanya i la seua unitat, i els que van originats cap als demés són incidents, successos, curiositats, anècdotes…
De vegades, fa l’efecte que vivim en un món feliç a l’estil de la novel·la d’Aldous Huxley, o de 1984 d’Orwell. Som com els personatges d’aquestes novel·les, feliços dins de la nostra ignorància i engany. I els pocs que ens n’adonem, del que passa, només podem patalejar i fer crits en el desert. Tot plegat és molt trist. Vivim en un estat feixista comandat per un líder mediocre i una nissaga de necis presumptuosos. Estem aviats.
Respecte al post anterior:
"Menjar com un trabuc" xD
Esperem les teves informacions i comentaris, vinga molts ànims per a qué, encara que només sigui al bloc, segueixis deleitan-nos amb els teus arguments, raonaments, històries i informacions diverses. Una abraçada compatriota.
Hola, Toni, perdona que contnue escrivint-te per demanr-te consells literaris i no per fer referència al contingut dels articles (sóc aquell basc que et vaig dir que porte 7 anys vivint a la Marina). Des de l’última vegada que et vaig escriure t’he fet cas i he llegit Olivares (Vespres e Sang) i F Bodí (havanera). Els dos m’han agradat. Per on puccontinuar? Gr`cies i perdona les faltes d’ortografia.
PD: Ara que me’n torne a Hernani em ve al cap una cosa referida a qüestions poítiques. Vos tribe molt desunits. M’explique, el votant del PNB (els meus pares, per exemple9 i el d’EA o Aralar (els meus germans i jo mateix, quan hi vivia allà), no pensen exactament el mateix, pero quan venen eleccions agrupen esforç , fan pinya, aprquen les diferències i contrueixen llistes comunes a partir de la recerca d’allò que els uneix (i tmbé, clar, per no "perdre" ni un vot, perquè amb la llei electoral ja se sap que passa), cosa que possibilita que tinguem un govern nacinalista i que governem a la majoria dels pobles. No creus que aquest és un model a seguir al P Valencià: no sé quna és la fòrmula, però no convindria buscar punts d’acord? Ho dic perquè de vegades t’he llegit comentaris, per exemple, en contra e gent del Bloc dels que has dit que són gent d’eslesia, que no comulga amb l’independeintisme etc. Igual sí que és cert que els partits moltes vegades juguem a ser ambigus, pero jo conec forçá 3 o 4 militants del bloc de la Marina, i un (que a més a més té carrec) de Csatelló i tots ells es declaren independistes. de vegades no en feu tots un gra massa??? No convindria sentar unes basses per poder construir un futur nacional??
En fi, t’ho dic tot des del respecte i des de la ignorància d’algú que només fa 7 anys que vos coneix de primera mà.
salut i Visca els països catalans!!