Cucarella

He estat gairebé 20 dies sense connexió a internet. Com unes vacances. El problema de les vacances és que arribes a pensar, o a imaginar-te, que no solament tu fas vacances, que tot el món sencer fa vacances amb tu. I quan l’ordinador t’avisa que per fi pots activar el Firefox i fer-te a la mar internètica, t’hi llances i t’adones com si pegares un bac que ningú no feia vacances. Només tu estaves «desconnectat».

Els espanyols sí que la saben llarga

Durant aquests dies, el Tribunal Suprem ha sentenciat contra el model educatiu (en) català. I Rubalcaba ha donat ordres perquè les consultes independentistes siguen prohibides definitivament, perquè referèndums, si són per la independència, ni de broma! I s’han esperat a dir-ho i fer-ho ara que han passat les eleccions. Val a dir que prèviament ja havien aitat el foc, no massa però. Un experiment. Collem els catalans una mica per veure com reaccionen, pensaren. I en principi, la reacció a la pressió espanyola fou excel·lent: 11-J. Llàstima que la reacció política –la dels polítics– va ser deplorable. Els espanyols s’alegraven de veure com l’embat popular no trobava gaires abanderats entre els polítics. I els resultats electorals han confirmat que els espanyols ens tenen ben apamats. I ara, doncs, a bou passat, la «puntilla». Era d’esperar. Si la resposta a totes les seues agressions i humiliacions ha de ser com la que hi ha hagut, Espanya no ha de tenir por de trencar-se pel «nordeste peninsular»: els catalans, ni suc ni muc.

Per al castellà, vara de mesura; per al català, vara d’assot

Insisteixen els supremacistes espanyols a moure brega perquè una –una!– xiqueta estudie només en castellà de Burgos encara que visca a Biar, població íntegrament catalanoparlant. La Generalitat Valenciana li dóna suport. Els mitjans d’intoxicació espanyols, més encara. I és només una sola persona. Tanmateix, n’hi ha més de 90.000 xiquetes i xiquets valencians que no poden estudiar l’ESO en català perquè la Generalitat Valenciana els ho impedeix. Seguir fent els estudis en català durant el Batxillerat és gairebé impossible, i a les universitats valencianes impossible de tot. Però ací els tens, als supremacistes espanyols, bramant arreu del món quina «injustícia» pateixen. Si això seu és «injustícia», açò nostre quin nom té?

El Gran Corrupte Impune

A don Carlos Fabra la justícia espanyola li ha perdonat els càrrecs. Ha dit, com calia esperar, que la majoria ja han prescrit. L’estratègia de don Carlos és efectiva: van passant magistrats pel seu cas, va allargant-se el procés i al final no hi ha juí perquè els delictes han prescrit. Don Fabra canta i balla d’alegria, i el PP li repica les postisses. «¡Olé tus huevos, Fabra!». El País Valencià com una dictadura africana a sou d’una multinacional: intolerància i corrupció.

 El govern Mas (de lo mismo)

Els cromos de la col·lecció Mas estan tots repetits. Són d’un altra col·lecció més vella. Mas-Colell que vol que les universitats siguen cares, o siga elitistes. Un representant del sector sanitari privat, partidari del «co-pagament», a Sanitat i Salut. Saps què vull dir-te? I les perles –Ostres! Ostres! Ostres!–: Fernandez del Bozal i Ferran Mascarell. Ella, com a advocada de l’Estat espanyol, va voler impedir les consultes independentistes (bona lliga farà amb Rubalcaba). Ell, Ferran Mascarell, que pretenia ser un colp d’efecte només ha estat colp per al PSC, perquè els efectes ja són coneguts de la seua anterior etapa com a conseller.

Així tenim el corral: les gallines delirant i les raboses delerant. No és estrany que llegir la notícia de Llibertat.cat que el supremacista espanyol Francisco Caja ha estat nomenat assessor del nou conseller de Cultura, avui diada dels Sants Innocents, no m’ha sorprès en absolut. De més grosses en veurem. I qui no tinga, que espere.

I per si em dura la mandra de les vacances i ja no m’acoste pel blog fins l’any que ve, Bon Any!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!