Ens engalipen amb els gestos i
ens foten amb les accions. Ens aconformem amb el fum de canyot i encara ens
mostrem agraïts com criatures amb una bagatel·la de dos gallets. Hauríem de
bandejar el pactisme i les seues metàstasis del catalanisme polític i
lingüístic. El pactisme només pot definir un catalanisme d’espetec i barretina
(o de paella i saragüells), útil per a decorar façanes però inútil per a
construir fonaments. El gest és, per exemple, el dictamen de l’AVL que tant ha
satisfet arreu del “domini lingüístic”. I això perquè, segons que diuen,
reconeix la unitat de la llengua “compartida”. Contents i pagats pel dictamen
descuiden l’abast secessionista de l’acció (el suport a l’existència de l’AVL).
I doncs negligeixen el fet que al País Valencià s’està aplicant una normativa
diferenciada i diferenciadora, no gens policèntrica ni convergent, atès que l’AVL
no manté cap col·laboració ni coordinació amb l’IEC; i negligeixen també que
gràcies a l’AVL existeix una clara diferenciació jurídica entre català i
valencià. Quanta alegria pel gest (el dictamen) i quin desinterès per l’acció
(les conseqüències de l’existència de l’AVL). I com aquest cas, un cabàs. Com
se sol dir popularment, qui siga burro que l’albarden.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oscar
Amb les teues reflexions m’estàs ajudant a reflexionar molt sobre l’AVL. T’ho agraesc. De totes maneres, veig que eres massa "destructiu", encara que també em pregunte si es pot ser d’altra manera amb aquestes qüestions.
Malgrat que no vinga a tomb, aprofite per a donar-te les gràcies per Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. De moment és l’únic llibre teu que m’he llegit, perquè ja saps com són aquestes coses, se van amuntegant els llibres que vols llegir i no pots abastar-los tots. Des d’ací t’anime a continuar en totes les teues tasques. Gràcies