No acabe de trobar-li la punta al
canonet a l’anunci de Joan Ignasi (sic) Pla que Maragall visitarà passat l’estiu
la seua família de Monòver amb la intenció política de “rebaixar la tensió
lingüística”. Si de rebaixar tensions es tracta, la flor del garguller -o
cirerer de pastor- ja la rebaixa prou en tisana: “afluixa la sang”, se’n diu
popularment. Tot i que la sang ja la té prou fluixa el Joan Ignasi (sic); tan
fluixa que sembla més aïnes d’orxata, almenys si li mesurem l’espenta política
per les declaracions que s’espolsa i per les paranoies que proclama, pèl per
pèl idèntiques a les del PP (més aigua per al negoci, visca l’AVE d’Atila, el
valencià no és català, digueu-li Comunidad i no País Valencià, els Països
Catalans no són constitucionals, Carod-Rovira ens vol furtar la llengua i paella i etc). Joan Ignasi (sic) Pla
no té estratègia pròpia, potser no té ni idees pròpies, i per això sempre canta
i balla al so de la flauta del PP. Si Francisco Camps diu que Maragall augmenta
la tensió lingüística en la Comunidad,
Joan Ignasi (sic) Pla es posa del costat de president de la GV i apunta contra
el seu company de partit com si fóra l’enemic a batre. Quina penitència haurà
de fer Pasqual Maragall a Monòver per rebaixar la tensió lingüística? Potser
parlarà en castellà per no ferir la sensibilitat lingüística dels seus i dels
altres? O tal vegada reiterarà la broma imbècil de dir que ell parla “valencià
del nord”? Que Joan Ignasi (sic) Pla considere que la tensió lingüística es
promou des del Principat demostra que és un polític acovardit i ridícul en grau
superlatiu, per no dir llepó. El PP -com abans AP i UCD- ha tret i continua
traent un gran rendiment electoral de l’estratègia de les mentides i la crispació.
I si no havia fet encara prou calaix electoral amb l’enfrontament i la
manipulació, el PSOE valencià s’apunta a fer de criadeta sense paga i escolà
d’amèn si cal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De la mateixa notícia que esmentes, però publicada pel Levante d’avui mateix: "los valencianos hablan valenciano y los catalanes catalán" i "los valencianos no admitiremos nunca que nos digan qué es lo que hablamos". Dues perles de l’insigne lingüista Pla (quin cognom més encertat).
Pere