Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Atila Trencalàpides
Han fet papa el qui portava el Tribunal Santa Inquisició. Bé, fa temps que
no li diuen així; li diuen Tribunal per a la Doctrina de la Fe. Però la funció
que té és la mateixa, pam amunt, pam avall. Sort tenim que ara ja no cremen els
heretges i els ateus en la foguera. Encara que no fa molts anys els enterraven
separadament, com si foren persones de categoria inferior, o de rebuig, com les
taronges. El meu amic Toni Martínez m’ha explicat sovint que quan ell va ser
regidor, en el primer ajuntament elegit democràticament després de la mort del
dictador de veu de pildorí, va intentar que la part del cementeri on enterraven
protestants, ateus, heretges, masons, republicans, anarquistes i dissidents en
general, tinguera una porta que comunicara amb el cementeri general, i
s’acabara, per fi, la discriminació nacionalcatòlica. Però no hi van haver
mans. I això que llavors governava l’esquerra, majoria del PSOE. Però com
havien de fer ells un acte de justícia com aquest, si després d’una dotzena d’anys
de governar no van posar ni una placa en record als afusellats de la Casa
Blanca, ni a les víctimes del bombardeig de l’estació, ni tan sols posaren un
carrer a Jovino Fernández, que va ser el darrer alcalde republicà de Xàtiva,
afusellat pels feixistes a Paterna. La pitjor injustícia és l’oblit, i el
pitjor escarni l’oblit dels qui diuen que són “dels teus”.
Però potser aquest cementeri “civil”, que en deien, té els seus dies
comptats. Amb la dèria que té el regidor del cementeri, Carlos Crespo, s’acabarà
prompte la separació. I no perquè farà ell la porta que diríem “de la
reconciliació”: un simple forat obert entre un cementeri i l’altre. Ni
pensar-ho ni ensomiar-ho! No hauria d’estranyar-nos si amb l’excusa que els
nínxols estan vells, tombava també aquest cementeri segregat per fer-hi uns
quants panys de nínxols nous o un parell de panteons (Panteones y Mausoleos
Llanera, o Sarrihogar). El PP s’està carregant el cementeri vell de Xàtiva. El
negoci és el negoci. Alguns estan en política pel negoci. I no respecten ni la
història, ni la cultura, ni els morts. “¡Nos
vamos a forrar!”, que vociferava aquell. La cara de vaqueta!, que
retrucàrem nosaltres.
Atila Trencalàpides! Quin nom per a una novel·la de García Márquez…
Llàstima que no siga ell un personatge de ficció. Ni ell ni els altres com ell.
Són reals: són la pandèmia que està destrossant Xàtiva: la plaga del negoci. I
en la novel·la com si fóra de García Márquez, els morts que havia despatxat de
les seues tombes venien cada nit a despertar-lo, a Atila Trencalàpides, i com
en la rondalla de Marieta i el Mort, li reclamaven “la freixura que m’has
furtat de la sepultura”. I qui diu la freixura…
Foto: porta principal del cementeri de Xàtiva
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com havien de donar un pas endavant els socialistes xativins per tal de "recuperar la memòria"? Sembla que ara, amb el famós i fastiguejant "talante", siga "políticament correcte", però ni amb això. La falta d’iniciativa i de creativitat del PSOE local és ben palesa, ja que després de molts anys en l’oposició no ha encertat el discurs ni els fets adequats per tal de pertorbar la majoria local dels "creadors de riquesa" (òbviament pròpia) peperos-constructors.
S’estan carregant el gori-gori de Xàtiva, igual com van deixar ampliar el negoci de Mont-sant amb "bungalows" construïts dins del recinte protegit del castell, igual com es permeté a un expelotari del Genovés construir un edifici en l’interior del pocs llenços de muralla que hi resten (per cert, segons es comenta, aquest constructor serà qui edifique els terrenys de l’actual camp de la Murta), igual com es deixen caure, sense cap penalització, cases del casc antic per tal d’alçar-ne de noves, i un llarg etcétera. És això il·legal? Possiblement no. És això ètic i propi d’un govern local que defensa els interessos de la comunitat? No, no i no. Sembla que l’únic interés que els mou, com bé comentes, és el negoci. I tot allò que molesta (morts, cases, muralles …) cal desfer-se’n. Si no, mireu el Levante d’avui on s’afirma que s’enderrocarà part del molí Sarrampedra. O bé podeu fer una volta per l’aqüeducte de la Torre d’en Lloris, del qual el govern municipal del PP està ben orgullós ja que, com va prometre, no s’ha enderrocat.
Hi ha un associació, em sembla "Asociación contra los Abusos Urbanísticos", que actua per les comarques costaneres del sud, principalment les Marines, que ha organitzat un concurs sobre els desgavells urbanístics. Potser qualsevol racó de Xativa podia guanyar el premi. Ja que no s’ha aconseguit ser Patrimoni de la Humanitat, pot convertir-se en Patrimoni de la Barbaritat Constructora (Llanera, Gesinco i altres).
Si alguna vegada hi anàreu cridats per algun dels concerts de Lluís Llach, recordareu que fins fa un any i mig, una petita murada medieval voltava la Casa de la Cultura. Bé doncs, guardeu-la en la memòria. El regidor del PP vingué de nit amb una grua i una pala mecànica: la grua en retirà els vehicles aparcats que, ironies de la vida, la ‘defensaven’; la pala, bé, ja ho imagineu. Al dematí, els cotxes eren al seu lloc amb una mica més de pols, i al cap d’una setmana, una tanca ferro amb peu de rajoles i manisetes postisses en el lloc dels murs històrics. Algun empresariet de ferros i rajoles s’omplí la butxaca. Sembla que algun regidor d’esquerres havia denunciat la cosa quan el govern local anuncià els seus desitjos d’enderrocament. I tal dia farà dos anys. I al següent vindrà la pala i se’ns endurà a nosaltres també. Mentrestant, però, no deixem que se n’obliden, del mal que fan: costa poc, és divertit, i si mai guanyem les eleccions ja tindrem faena, ja.