Si voleu participar-hi, en aquest enllaç teniu les bases. De retruc, podeu aprofitar la visita per veure una pel·lícula digna de Leo McCarey dirigint els Marx Brothers. O potser, si us sembla massa, Terry Gillian amb els Monty Python.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uns premis regionalistes! 😉 Encara que no em podria presentar tampoc la Marina Baixa no és comarca central i la Marina Alta sí. Prafrasejaré l’antiga canterella catalana:
No hi ha comarca com la Cerdanya
meitat de França meitat d’Espanya
No hi ha comarca com la Marina
meitat més basta meitat més fina
Amb estima des d’un blogaire Elx. Xè alacantins, monoverins, elxans i guardamarencs -entre altres- anirmeu-vos-ens! Visca la Governació d’Oriola!
Tornem a l’Edat Mitjana: els catalans de la Governació d’Oriola -amb privilegis d’Oriola que l’igualaven a la ciutat de València segons el pacte d’annexíó del Tractat d’Elx de 1304-5- exigíem que els valencians demanaren permís per entrar dintre de la nostra jurisdicció. Encara que això semble a secessionisme català de l’Extrem Sud us diré que és verídic. També reconec que ara en som poquets i aigrairíem un poquet més d’escalf per part dels germans del nord 😉
Hola, sóc Lluís Alberola de Benifairó de la Valldigna i segueixc el teu bloc i els teus llibres, i que pense que necessitem una unió de persones compromeses al nostre país.
El meu projecte és crear una C.U.P. adaptada al nostre país Valencià i treballar per la independència del País Valencià, perqué pense que els nostres companys del nord no ens van ajudar.
El projecte està en camí i és un repte i un deute que li deguem al mestre en Joan Fuster i altres intel-lectuals que es mereixen que el poble desperte.
M’agradaria que al meu bloc http://lluisalberola.bloc.cat/ opinares i contactarem. Perdona si penses que estic boig.
Sóc mestre de primària E. Musical i col-laborador de valldigna digital.
Adéu i perdona si penses que puc molestarte però si faig el meu projecte posarem la primera pedra al futur d’aquest país tan negre que em d’aturar com siga. Adéu i ja ens veurem