Ens mobilitzem aquest Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, en un moment d’aprofundiment de la crisi econòmica i després del fracàs de les polítiques neoliberals aplicades, que no han fet més que augmentar la desocupació, la pobresa i la desigualtat.
El model social europeu cada dia més debilitat. Les mateixes institucions europees, escudant-se en “els mercats”, estan atacant els drets laborals i socials amb retallades i reformes estructurals. El resultat: s’estén la crisi dels deutes sobirans i tornem al camí de la recessió econòmica.
El sindicalisme europeu té alternatives. Emetre eurobons, reformar el BCE per donar-li les competències dels altres bancs centrals, implantar un impost a les transaccions financeres, actuar contra el frau, acabar amb els paradisos fiscals, regular els mercats financers per posar-los al servei de l’economia real, harmonitzar fiscalment la UE, impulsar un pla d’inversions en xarxes de transport i activitats d’economia verda, reformar els Tractats perquè el govern de la UE sigui realment democràtic i respecti els principis que han configurat el seu model social, prolongar el termini per assolir els objectius de dèficit públic.
A Espanya, reformes injustes i polítiques ineficaces. La desocupació és un problema social de primera magnitud, sobretot el juvenil i el de llarga durada. El Govern ha invalidat el II Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva amb el qual es tractava de contribuir a la reactivació econòmica, a través de la contenció de salaris, preus i beneficis i de la reinversió de l’excedent empresarial en la millora de la competitivitat.
Davant d’això, ha promogut una reforma laboral brutal que facilita l’acomiadament i desequilibra les relacions laborals a favor de l’empresa, i que li ha estat contestada amb la vaga general del 29 de març. La dimensió de la mobilització confirma que la ciutadania reclama una rectificació. No obstant això, el Govern sembla no escoltar el malestar d’aquests milions de persones, ja que presenta uns pressupostos generals que demostren que la seva prioritat no és l’ocupació, sinó la retallada del dèficit.
Les propostes sindicals. En lloc d’amnistia fiscal, persecució del frau i redistribució de la càrrega impositiva perquè els qui tenen més recursos aportin més a la sortida de la crisi. Enfront del rescat del irresponsable sistema bancari, una reforma financera que garanteixi la tornada a l’activitat de les empreses. Més que una devaluació de salaris i condicions per guanyar en competitivitat, un canvi de model de creixement que impulsi la investigació, la innovació i la formació. Contra les retallades en els serveis públics essencials, la defensa de l’estat de benestar.
Entenem aquest Primer de Maig com la continuació de la vaga general, de manera que reclamem l’obertura d’un procés de negociació per canviar en profunditat la reforma laboral. Si no, el conflicte social seguirà obert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!