Republicans i Independentistes

AVUI COMENÇO EL MEU BLOG AL SERVEI DE LA CAUSA REPUBLICANA CATALANA

Escriure pot ser un plaer (o un vici, depèn del punt de vista que adopti el moralista de torn) que s’exerceix en públic o en privat. Durant molt de temps he escrit en privat, per al meu consum personal. Aquesta producció girava a l’entorn de les pròpies creences, dels propis sentiments i era, més aviat, un exercici d’introsprecció que no pas un missatge que esperés trobar receptor. Molt possiblement, aquests escrits no arribaran mai a interessar ningú, més enllà de la gent que m’estima o que m’aprecia. I, potser, ni tan sols a ells!

Ara començo a escriure per a mi i per als altres. I aquest posicionament fa que els continguts siguin volgudament diferents. Escriure per als altres és un compromís cívic, un compromís republicà en el més ampli sentit de la paraula. Sóc un ciutadà preocupat pel que passa a la seva ciutat, a la seva nació, al seu planeta. Sóc un ciutadà compromés amb els altres ciutadans, amb la millora de les seves condicions de vida i amb la defensa radical de la seva llibertat. I és per això que vull baixar a la plaça i parlar i escoltar i riure i discrepar i somiar amb els meus iguals.

Sóc republicà i, per això mateix, sóc independentista. I el meu compromís cívic, republicà, amb la meva ciutat, amb la meva nació, amb el gènera humà, em porta a un compromís personal, polític, amb la meva ciutat, amb la meva nació, amb el gènere humà. I, per a què ningú es despisti, aquest compromís és amb Esquerra Republicana de Catalunya.

L’escriptura pública, a diferència de la privada, et compromet davant els altres i t’autoimposa una disciplina. Estic disposat a acceptar la disciplina i el compromís perquè estiv convençut que el debat de les idees i dels projectes és l’única manera de fer avançar el projecte de construir una REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!