Republicans i Independentistes

Les entitats de l’associacionisme educatiu mereixen un reconeixement social i institucional de primer ordre. Van molt més enllà d’un simple aparcament de criatures. Eduquen, socialitzen i són una escola de ciutadania, participació i solidaritat.

Aquest cap de setmana he assistit a la trobada d’inici de curs de l’agrupament escolta dels meus fills. En total, un centenar llarg de nens i nenes, nois i noies, s’han aplegat amb els seus pares i amb els responsables del cau, per a viure tots plegats la cerimònia dels passos: l’entrada dels més petits a la unitat de castors i llúdrigues, i els canvis d’unitats d’una bona quantitat de membres de l’agrupament: llops, ràngers, pioners i trucs. Al final de tot, una grata sorpresa, gairebé tots els trucaires que acabaven el seu procés dins l’agrupament han pres l’opció de fer de caps i, d’aquesta manera, comprometre’s en l’educació dels més petits.

Disculpeu-me que comenci avui a partir d’una anècdota personal, però crec que el gest de compromís d’aquests nois i noies, expressat avui de manera puntual, i viscut al llarg de tot l’any en les activitats que desenvolupen al cau, mereix un comentari a part.

Des de fa molt de temps, l’associacionisme educatiu del nostre país, sigui del tipus que sigui (escoltisme, esplai, casals d’infants i joves, etc.), sigui laic o sigui confessional, desenvolupa la seva activitat des d’uns plantejaments que entronquen de ple amb la tradició republicana.

Efectivament, l’eix central de la seva activitat és l’educació, una educació basada en el respecte a la persona en totes les seves dimensions i en el creixement personal orientat sempre a la recerca de la pròpia llibertat. Com no pot ser d’altra manera, ens fem persones en contacte amb altres persones, i en aquest procés el grup esdevé fonamental, com a espai de socialització diferent i complementari de l’escola i la família, un espai de coneixement i respecte als altres, de descobriment dels altres i de l’amistat i la solidaritat, com a valors fonamentals en la construcció personal dels nois i noies.

Un altre element "republicà" és el compromís de les entitats de l’associacionisme educatiu amb la comunitat que els envolta, des d’una doble perspectiva: d’una banda, orientant el seu projecte cap enfora i, d’una altra banda, participant com a entitat en el teixit cívic. El projecte educatiu de l’escoltisme, de l’esplai, dels casals d’infants i joves, mai es tanca en una concepció intimista de la persona, si no que aposta fort per l’obertura a totes les realitats i fa del compromís social un dels pilars de la seva dinàmica educativa. La coherència amb aquesta opció es fa palesa en la profunda implicació d’aquestes entitats en la dinàmica del teixit associatiu dels seus pobles, barris i ciutats, participant en coordinadores d’entitats i en les campanyes cíviques i socials dels seus àmbits.

La participació és un altre element essencialment republicà d’aquestes entitats. Són una escola de civisme i de ciutadania, però no només en un sentit de "respecte" a l’entorn i als altres. Em refereixo a un concepte més ampli de ciutadania, a un concepte republicà, en el qual el ciutadà participa activament en el govern de la res publica, en la gestió de l’espai públic, entès com un espai compartit, de tots, en el qual podem millorar les condicions de vida de tots els membres de la col·lectivitat. Els agrupaments, els esplais, els casals d’infants i joves són una escola de democràcia i de participació, de respecte a les regles democràtiques i d’interés pel bé comú i per l’espai compartit. En aquests espais educatius, els nois i noies fan un aprenentatge significatiu del que haurà de ser el seu rol de ciutadans i ciutadanes responsables, un aprenentatge que, per a molts d’ells, els obre les portes al compromís social, polític o sindical quan entren en l’edat adulta.

Finalment, vull remarcar un darrer element "distintiu" de les entitats d’aquest teixit associatiu. Un element que, també, és "distintiu" de la nostra tradició republicana des dels seus inicis. Es tracta de l’estimació per la terra, pel país, per la seva llengua, des d’una postura oberta i cosmopolita, acollidora amb tothom que arriba a casa nostra. En els caus i en els esplais, en els casals d’infants i joves, tothom és benvingut, parli la llengua que parli, tingui el color que tingui i tothom és convidat a sumar-se a la colla, a ser "un més dels nostres", amb tota naturalitat.  Aquesta naturalitat, per exemple, es manifesta a nivell institucional en el camp de l’escoltisme, reconegut a nivell mundial en plena igualtat l’escoltisme català i els "scouts" espanyols. Ni més, ni menys. Com huaria de correspondre a dues nacions diferents i respectuoses entre elles.

Crec que el món de la política, tan autosuficient, tan poderós i, a vegades, tan cínic, encara té molt a aprendre d’aquests joves. Els polítics, com a responsables que som d’organitzacions polítiques, encara podem aprendre molt de la forma en què es gestionen i dirigeixen les entitats de l’associacionisme educatiu. Els polítics, com a responsables que podem ser de les institucions públiques, hem de retornar el deute que la societat ha contret amb aquestes entitats: el del reconeixement públic de la seva funció social i el del recolzament material i institucional de la seva activitat.

Els nostres infants i joves bé s’ho mereixen. El nostre país ho necessita.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!