Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
LA CANDIDATURA DEL 2014 I LA CANDIDATURA VENDRELLISTA
En aquest procés electoral d’ERC hi ha dues candidatures que tenen molt a veure amb les seves absències…
De les quatre precandidatures que s’estan postulant en aquest 25è congrès nacional d’ERC, n’hi ha dues que tenen molt a veure amb les seves absències.
La candidatura de Benach i Niubò, agafa la bandera del 2014 com a full de ruta polític per al futur d’ERC. Per aquesta raó, i per l’amistat que els uneix amb Josep-Lluís Carod-Rovira, els mitjans de comunicació la bategen de forma simplificada com la candidatura “carodista”. Estic segur que ni Benach ni Niubò tenen cap problema en assumir el discurs ideològic de Carod, tot i que aquesta vegada la seva candidatura vagi molt més enllà i plantegi, -per primer cop i de manera seriosa-, una opció real a dirigir l’organització d’ERC, i no només a liderar el seu discurs polític.
La candidatura de Puigcercós i Ridao també té un gran absent. Un absent que, -malgrat que l’intentin amagar tant com poden, tant a nivell estètic, com a nivell discursiu-, ha marcat el passat, marca el present i podria seguir marcant el futur d’ERC, en el cas que resultés victoriosa la candidatura dels dos Joans, la candidatura de Gent d’Esquerra. Es tracta, efectivament, d’en Xavier Vendrell.
Mentre que a uns se’ls identifica com els hereus del discurs ideològic que va portar ERC dels 12 diputats del 99 als 23 del 2003; se’ls vincula amb la persona que va encapçalar la candidatura que ens va portar a tenir 8 diputats a Madrid. Uns altres només s’esforcen a amagar la seva relació amb l’home que ha governat i governa amb mà de ferro l’aparell del partit des del 1996. Un home amb grans virtuts però, també, amb un passiu important.
El mateix Xavier Vendrell es posicionava clarament, el passat 13 de març, en un article clarificador publicat a l’Avui: “La importància del qui“. Us vull destacar les tres darreres línies: “Perquè també és important el qui, i l’únic qui que pot reil·lusionar els electors d’Esquerra i garantir-los la valentia necessària i el rigor imprescindible és Joan Puigcercós. I així serà, perquè així ho vol la majoria.”
A data d’avui, 1 de maig, he de reconèixer humilment que encara no sé que vol la majoria de la militància d’ERC. Ni crec que ningú ho sàpigui, tret que tingui una bola de vidre o accés directe al cervell de 10.500 persones.
Catalunya té el dret a decidir en llibertat el seu futur.
La militància d’ERC té el dret a decidir en llibertat qui l’haurà de dirigir.
La militància d’ERC parlarà el proper 7 de juny.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’he reprimit les ganes de fer un article sobre el tema a l’Això Toca.
Carles, aquest no és el camí. Només destaques d’en Carod el pas de 12 a 23 diputats, però no destaques d’en Vendrell el pas d’un partit endeutat fins a les celles a un partit sanejat i transparent, de 3.000 a 10.000 militants, de 3 treballadors assegurats a més de 100, etc.
Cadascú veu les coses des del seu prisma, suposo.
Ja m’explicaràs el passiu d’en Vendrell, que no el sé veure més enllà del que també tenen dirigents com Carod, Benach o Niubò (que han pres decisions que no han agradat a alguna gent). Més enllà d’això, res de res.