Republicans i Independentistes

Per un moment m’he espantat llegint el títol d’aquest post en la pàgina web de Reagrupament… Afortunadament, es referia als temps del President Macià!

Tot i així, cal aprendre a llegir els personatges històrics en tota la seva complexitat. La simplificació és el primer pas per a la mixtificació i la manipulació.

Fer una lectura d’ERC en funció de dues suposades ànimes, la nacional i la social, no només és una equivocació sinó que és el millor argument que podem donar als enemics del progrés de la causa de Catalunya, que no és altra que la causa de la Llibertat.

En el post que publica l’Alfred Abad i Gilis a el web de RCat, s’exemplifica aquesta suposada doble ànima d’ERC contraposant les figures dels Presidents Macià i Companys. Fer-ho em sembla, d’entrada, un exercici injust i innecessari.

En primer lloc, minorar el compromís nacional del President Companys, -l’únic president d’un govern democràtic europeu que va morir afusellat pel feixisme, el president màrtir que va ser executar perquè amb ell, s’executava un país i la seva llibertat-, em sembla d’una injustícia terrible. El President Companys va ser un patriota íntegre, com ho va ser el president Macià i tants d’altres militants i simpatitzants d’ERC que van donar la seva vida per Catalunya i la Llibertat al front o sota la repressió del feixisme espanyol. No ho oblidem.

En segon lloc, reduir Macià a la figura de Prats de Molló és una segona injustícia, a banda d’una visió reduccionista del personatge. Macià va entrar en política per dues raons que brollaven de la mateixa font, el seu compromís amb la llibertat i la justícia, el seu compromís ètic. Macià va entrar en política després dels fets del Cu-Cut, per compromís nacional. Macià va entrar en política per a treballar per millorar les condicions de vida dels jornalers i dels petits propietaris de les Garrigues, és a dir, per compromís social. Macià era independentista i era d’esquerres, indestriablement. No tenia cap mena de dubte a l’hora de prioritzar cap “eix”, els prioritzava els dos.

El debat que alguns companys i companyes d’ERC promouen en relació a les dues ànimes d’ERC, la priorització dels eixos social o nacional, és un fals debat. La causa del país i la causa de la millora de les condicions socials de les persones que hi vivim són la mateixa causa. Qui pensa el contrari no fa res més que donar la raó a l’insigne pare de la Constitució Espanyola i històric dirigent comunista, Jordi Solé Tura, que afirmava que el catalanisme no era res més que la ideologia d’una revolució burgesa. Per nosaltres, el catalanisme és un moviment popular, d’alliberament nacional i, també, social. I, sobre tot, volem que sigui un moviment bàsicament republicà, cívic.

Si el que volem és parlar de pactes electorals o d’acords de govern, diguem-ho clarament. Si volem parlar de les nostres preferències entre PSC o CiU, entre estar al govern o a l’oposició, parlem-ne, sense por i obertament, ja que tots tenim molt a dir al respecte. Però no utilitzem Macià i Companys com a excusa. No s’ho mereixen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!