L'ECO DE LES MEVES PASSES
Bloc de pensament lliure...
La virtut de Greta Thunberg és la d’haver posat a la palestra pública la denúncia contundent del canvi climàtic. No obstant, les seves apel·lacions als governants són una bona escenificació però els qui estaven asseguts davant de Greta són directament responsables de les polítiques negatives, sovint lligats a interessos econòmics o estatals responsables de la depredació. El discurs de Thunberg és moral, sentimental, emocional, però no és un discurs prou sòlid, o prou valent, o prou conscient de les causes del canvi climàtic. És, per altra banda, un discurs que s’ha de fer a les places, al carrer, a les assemblees d’estudiants, en fòrums populars. Fer-lo a les NNUU o a la propera cimera de Xile és efectista i té el seu valor com a plataforma de difusió, però. i ara, què? Esperarem que la dirigència mundial canviï a partir d’aquest esdeveniment? Qui hi confia, si la pròpia Greta amenaça de no perdonar-los si “ens fallen”. Disculpeu l’escepticisme, però ens fallaran, i ho faran perquè Thunberg ha fet el discurs en el ventre mateix del sistema econòmic dominant al món: el capitalisme, les NNUU representen avui les nacions que viuen, totes, sota l’ègida de l’economia global. Inevitablement.
El capitalisme és el responsable del canvi climàtic.
Per exposar una dada: La Universitat Lliure de Berlín va publicar un estudi on es veu que des dels inicis de la revolució industrial al 1830 es va començar a percebre a Europa Occidental un augment de la temperatura. Més de 180 anys d’escalfament, que coincideixen amb l’augment dels gasos d’efecte hivernacle. Segons l’estudi els gasos d’efecte hivernacle abans de la Revolució Industrial representaven una quantitat comparativament baixa. Es podrien aportar més estudis però aquest m’ha semblat significatiu perquè va a l’origen.
Dades: qui en té la culpa?
El 79% dels gasos de l’efecte hivernacle provenen directament del sistema tecnològic i industrial i només un 11’5% prové del sector comercial i residencial. Tot i que les dades varien segons la font, cap nega la preeminència dels sector tecnològic i industrial en les emissions, cosa de sentit comú atenent el mode de producció.
En el cas de Catalunya les xifres són semblants i el sector residencial representa un 6%. Qui emet aquest 6% ? Podríem incloure’ns la majoria de nosaltres que segurament vivim en cases mal aïllades o tenim poques opcions de contractar distribuïdores d’energia neta, o hem d’anar a la feina en cotxe perquè treballem en un polígon als afores de la ciutat… Per contra, ens fan creure que som tan responsables com ells.
L’autoinculpació és una exitosa estratègia del sistema capitalista ultraliberal de carregar sobre l’individu les culpes de la seva existència i de tots els mals que hi pugui haver.
El cas dels plàstics, sobre el qual s’han fet i es fan campanyes adreçades directament al consumidor és paradigmàtic. El 90% dels plàstics va directament a usos industrials, i poc més del 10% es converteix en productes per als consumidors…
El capitalisme i el mite d’Erisictó
Erisictó , rei de Tesalia, va talar un arbre que estava al mig d’un bosc consagrat a Deméter, la deessa de les collites, perquè amb la fusta es volia construir un palau, Deméter va intentar persuadir-lo que no ho fes, però Erisictó la va tractar amb menyspreu. Deméter el va castigar amb una fam eterna, va devorar tot allò que el rodejava i continuava tenint la mateixa gana. Finalment va devorar les seves pròpies entranyes..
Un sistema basat en el guany continuat i per tant en la necessitat de creixement no pot deixar de produir… No cal dir res més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!