Amb dades concretes, aquest article de Joaquim Sempere a la revista digital Mientrastanto ens il.lustra sobre la guerra de l’oligopoli elèctric i nuckear contra les empreses petites i mitjanes d’energies renovables que afavoreixen una producció distribuïda d’energia, i no pas concentrada. I què se n’ha fet dels 30.000 milions d’euros que van rebre en concepte
Que se’l quedi la Esperanza Aguire, si li fa profit!Aquest és el model de desenvolupament que propugna “el govern dels millors”? Amb lleis laborals i mediambientals “d’excepció”? Anem ben aviats!Com es nota que al Baix Llobregat no els voten gaire!Esperem que el nou Mr. Marshall construeixi els seus gratacels en un altre lloc, tan alts
CCOO presenta un interessantíssima galeria d’imatges de les portades dels diaris l’endemà de la vaga. N’hi ha per sucar-hi pa. Podreu observar la militància antisindical de La Vanguardia, amb una portada escandalosa digna de La Razón, i la política d’una de freda i una de calenta de l’Ara, entre moltes altres.Invoquem la novel.la Servitud (1926),
Excel.lent anàlisi del professor Navarro sobre les arrels profundes de la nostra crisi, d’arrels llunyanes. El complex banca-immobiliàries a Espanya és comparable per la seva importància al complex militar-industrial dels EEUU, però molt menys productiu: La especulación inmobiliaria
A Itàlia, condemnats a 16 anys de presó els principals propietaris de l’empresa Eternit, un baró belga i un magnat suís -que ara es presenta com a entusiasta de l’economia verda- per desastre ambiental dolós i omissió dolosa de mesures de seguretat. La població de Casale Monferrato en va patir les conseqüències durant anys: 1800
La banca vaticana pot haver evadit una 180 milions d’euros cap a alemanya, mitjançant la transferència de les seves activitats bancàries cap a aquest país, ja que ha deixat de ser client dels bancs italians.El cas està sota investigació de la fiscalia de Roma des de fa un parell d’anys. Hi ha quatre sacerdots investigats.
La directora del diari fa una crida als seus lectors perquè el comprin diàriament i pugui salvar aquest difícil destret en què es troba.No és només un problema periodístic, sinó també polític.El pluralisme informatiu està en joc: La informació és una simple mercaderia? L’al.locució, de to continugt, és certament dramàtica: Abbiamo bisogno di voi
Contra el que la campanya de premsa pretén, la càrrega fiscal real a Espanya i a Catalunya és molt menor: les rendes del capital estan menys gravades i el frau fiscal és enorme, a part d’altres factors que Vicenç Navarro detalla en el seu article a Público (que no desaparegui, que ens quedem sense la
Portugal n’és un bon exemple, a no imitar: esmicolament de les relacions socials sota el totalitarisme del capitalisme de consum i explotació dels treballadors. Visto dal Portogallo: il totalitarismo dei consumi
Hi ha diverses menes de deute: hi ha el deute per millorar la pròpia vida i hi ha el deute fruit de l’especulació, que excedeix les pròpies possibilitats. Sense el deute, podrien existir els bancs, podrien millorar les seves condicions de vida les famílies i els països? Podrien funcionar les empreses? (Què faríem sense els
Attac i diverses organitzacions sindicals i polítiques, amb altres associacions i ciutadans mobilitzats, emprenen una campanya per desemmascarar el discurs dominant sobre l’excessiu endeutament públic, que culpa el conjunt de la ciutadania dels excessos de determinats poders financers i polítics. Vegeu el manifest: Sortir du piège de la dette! “Som ciutadans capaços de deliberar sobre
La premsa d’esquerres ho passa malament. El diari de Refundació Comunista també tanca per problemes econòmics. Il Prc chiude il suo giornale Liberazione: ultimo atto
Deslocalització dels capitals cap a l’estranger, amb la consegüent pèrdua de productivitat industrial i de valor afegit, buscant la disminució dels costos de la mà d’obra; inversió en els monopolis públics privatitzats que presten serveis de vital importància amb preu protegit de la competència; escassa dimensió de les empreses pròpies, que les fa més vulnerables
Itàlia està commocionada després dels crims racistes de Florència i Torí. Vegeu la crònica del Paese Sera sobre la jornada d’avui i la reflexió de Il Manifesto: Giornata mondiale per i diritti dei migranti I nostri anticorpi
Ho recull Il Manifesto: Ciao ciao France Soir