Sort que quan estàs trista hi ha algú que et convida a fer una pizza i una birra mentre mires una pel·li de romans, hi ha coses que no tenen preu! I per cert, m’estic cansant d’estar trista, bàsicament perquè no veig motius per estar-ho, a veure si se’m passa ja. A més se m’ha
Estic en un moment d’aquells en què encara que no vulguis fas una mirada enrere, mires fotos i papers desats (en tinc massa, deu ser deformació professional), i penses en el que és important a la vida i el que no. De vegades creus que ho tens tot i de cop penses que t’has quedat
La Cendra és la darrera gata que va arribar a casa. És filla de la Lluna, la gata del Jaç Roig de Capellades. La vam veure gairebé acabada de néixer i no vam poder evitar portar-la cap a casa.És força sapastre, molt juganera i molt punyetera. Com que és força grossa i forçuda sempre se
Com que no tinc càmera no tinc cap foto de les meves gates, però aquesta s’assembla a la Nit, la primera gata que vaig tenir. És filla d’una gata igual que ella que van recollir pel carrer i estava embaraçada. Quan la vaig anar a buscar, era tota petitona i encara vivia a casa ma
El problema és que encara no tinc càmera disponible, i he d’anar manllevant fotos d’on puc. Espero poder solucionar aviat aquest problema! http://www.fotolog.com/rosadefoc/
De vegades creus que la vida és injusta, però quan veus que tampoc et passa res sense remei, que amb la de desgràcies que hi ha pel món què coi, tens suficients coses per mirar de disfrutar de la vida, amb els seus revessos i les seves coses bones, i seguir la filosofia d’intentar que
Avui m’he llevat amb el propòsit que fos un bon dia malgrat les adversitats. Amb prou temps per una bona dutxa, amb un bon raig d’aigua ben calenta i sense passar fred per variar. Anant cap al metro he trobat el primer obstacle: un gat atropellat m’ha fet pensar em les meves tres precioses gates,
Blocaires de Mesvilaweb, algú s’ha trobat amb que li ha desparegut el seu directori d’enllaços del bloc?
El grup musical Els Pets cel·lebra el seu 20è aniversari. I és en sentir això que m’he adonat que aquest grup musical m’ha acompanyat en diversos moments de la meva vida. Abans escribia força cartes, costum que he perdut amb l’arribada del correu electrònic, i d’algunes en guardo esborranys. I en un datat el 1989
Ahir vaig haver d’anar a un funeral, s’ha mort el pare d’una amiga. I aquesta és una de les situacions en què mai sé què dir. Sempre miro de trobar la part positiva de les coses, intentar veure les coses bones que l’altre pel que sigui no pot veure. Però què es pot dir a
Quan finalment em toqui la loteria serà una passada, perquè l’atzar, el cel, o qui sigui que s’encarregui d’aquests temes, no para d’enviar-me missatges. Abans d’ahir, sense anar més lluny, se’m va acudir mirar el meu expedient acadèmic i en una assignatura que tenia aprovada hi tenia un no presentat!!!!!!!! Ja m’he començat a moure
Darrerament, portem una ratxa que és massa: la tele espatllada, la rentadora espatllada, ens van destrossar el retrovisor del cotxe i el dijous va aparèixer amb una roda rebentada. També dijous vaig saber que havia suspès una assignatura, després de matricular-me i trobar dos dels grups on em volia matricular tancats. I així un llarg
Vaig cap a casa poc a poc. La meitat de la terra de les vinyes és al mig de la carretera. Diria que sempre que decideixen collir plou a bots i barrals. També hi ha branques a la carretera… En un moment donat, entre el fang i l’aigua veig una cosa que es mou. És
Ahir a la nit, després d’un sopar i unes quantes copes, va sortir el tema de la quantitat de vegades que una noia es queda sola amb un home en llocs com el metro, i aquest fa algun tipus d’"agressió sexual de baixa intensitat", del tipus dedicar-se a tocar-se entre estació i estació. O bé
En mig de les festes de Vilafranca, el dilluns a la nit, ens van donar una bona notícia: l’Iker, que duia una temporada a la presó a Madrid després de ser detingut amb dos nois més a una manifestació, el van deixar a la porta de la presó al vespre. Al sopar del bon rotllo,