La Cendra és la darrera gata que va arribar a casa. És filla de la Lluna, la gata del Jaç Roig de Capellades. La vam veure gairebé acabada de néixer i no vam poder evitar portar-la cap a casa.
És força sapastre, molt juganera i molt punyetera. Com que és força grossa i forçuda sempre se surt amb la seva davant les altres gates.
Quan encara era molt joveneta, un dia es va electrocutar jugant amb un cable de la llum, i va estar molt malament. La vam haver de deixar ingressada tota la nit al veterinari i ens van avisar que hi havia moltes possibilitats que no se’n sortís. Va perdre un troç de llengua i alguna dent, i va agafar una infecció a la boca impressionant. Però finalment, se’n va sortir, i aquest tràngol fa que ens l’estimem encara més.
De bon matí li agrada pujar al llit i comença a ronronejar i xupar els llençols, potser recorda quan li donàvem llet mullada en un drap com si fos un biberó. I cada cop que sento el seu ronroneig, encara que em desperti a hores intempestives, em sento feliç per un moment pensant que encara la puc tenir al meu costat.
Ja us podeu imaginar perquè li vaig triar el nom de Cendra. La seva raça (o la que més s’hi assembla) es diu Nebelung, que vol dir boira en alemany, perquè els seus pèls llargs amb la llum semblen platejats a les puntes. És tan bonica……..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Calen milers de tones de raticides per les ciutats i les rodalies rurals.
Mentre els seus depredadadors naturals, com el gat salvatge de la fauna ibèrica esdevenen molt rars.
M’agraden les persones que parlen aixì dels gats