Com que no tinc càmera no tinc cap foto de les meves gates, però aquesta s’assembla a la Nit, la primera gata que vaig tenir. És filla d’una gata igual que ella que van recollir pel carrer i estava embaraçada. Quan la vaig anar a buscar, era tota petitona i encara vivia a casa ma mare, on hi havia els seus gats. Només arribar ja vam veure que tenia molt de caràcter. Li feia unes bones bufades al Guixó, el gran gat negre que per sort és molt bon jan. Es va amagar sota un armari i no hi va haver manera de fer-la sortir. Jo que també sóc tossuda, amb molta paciència vaig aconseguir que m’agafés confiança. Ara sempre està pendent del que faig, em segueix per tota la casa i és molt gelosa si acaricio les altres gates.
Té moltes habilitats, és la més intel·ligent que he conegut mai. Sap obrir gairebé totes les portes penjant-se del pany fins que ho aconsegueix. També sap obrir molts calaixos i portes dels armaris. Un dia es va donar el cas que vaig tancar amb el passador la porta del lavabo amb ella dins, i la molt punyetera enlloc d’intentar obrir la porta com sempre penjant-se del mànec, va intentar obrir primer la balda! També li agrada enfilar-se als marcs de les portes quan tu hi passes, i te la trobes al costat de la cara i et dóna un ensurt si no estas previnguda! I no oblidem la part artística: fa unes grans obres d’art amb el paper de wàter, s’ha de vigilar que no en tingui gaire a l’abast… Normalment quan dormia s’escolava sota els llençols i s’arraulia al meu costat. La veritat és que aquests dies la trobo a faltar.
No cal que us digui perquè li vaig triar aquest nom, oi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!