Ahir vaig haver d’anar a un funeral, s’ha mort el pare d’una amiga. I aquesta és una de les situacions en què mai sé què dir. Sempre miro de trobar la part positiva de les coses, intentar veure les coses bones que l’altre pel que sigui no pot veure. Però què es pot dir a una amiga que acaba de perdre el pare de cop i volta?
De fet, encara que sembli que no, crec que sí que hi pot haver coses positives quan perds algú proper. Una altra cosa és que no compensi, és clar. Però al cap d’un temps, t’ajuda a créixer, a mirar la vida d’una altra manera. Veus que la vida és fràgil, però justament per això és important i no s’ha de malgastar. Que si bé és cert que hi ha coses que no podem canviar, estem moralment obligades a intervenir en tot allò que sigui a les nostres mans per tal de millorar la nostra vida i la dels qui ens envolten. Valorem més els familiars, els amics, disfrutem més de les trobades perquè sabem que no són eternes, que no tothom sempre hi serà. I veiem com n’és d’important ser feliç, i que aquesta felicitat també te l’has de treballar.
És curiós com de petita et sembla que hi ha coses que no canviaran mai, com ara els dinars de Nadal o encara que només siguin els de diumenge, que fins i tot et fan pal quan ets joveneta… I de cop i volta aprens que no sempre hi serem tots, i valores molt més els que et queden, encara que hi falti algú…
Però tot això es veu amb el temps. A la Montse no li podia dir que la mort del seu pare també tindria coses bones, tot i que fossin petitetes. Aquest Nadal serà molt difícil. Les festes tenen l’habilitat de fer les absències immensament més grans. I passa molt temps fins que saps recordar aquesta absència amb tendresa enlloc d’amb un immens desassossec i tristor, i sobretot aquella buidor interior que et sembla que no pesis, que una lleugera brisa se’t pugui endur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!