… Entre los patrocinadores de aquella asociación estaba Francesc Lladó, que fue su primer presidente, y Magí Janer, propietario de la Fusteria Catalana a pocos pasos de Wall Street. Tres años más tarde apareció el primer número de la Llumanera de Nova York (…) BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica Article a
Però el problema es que vivim en una societat en la que el capitalisme ha esdevingut quelcom desenfrenadament salvatge. Polítics salvatges menteixen a la seva costa, banquers salvatges saquegen els comptes públics fins a deixar-los buits, directors executius, operadors de fons d’inversió lliure i genis de l’arquitectura financera s’apoderen, s’apropien de la riquesa (…) Article
Primer periplo del día: esa mañana tuve que correr para alcanzar el metro. Recuerdo algunos detalles con tanta precisión que incluso me sorprendo. Por ejemplo, que un tibio y pegajoso sudor estremeciera mis piernas al contacto con los tejanos recién planchados (…) Morsa, diu BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una
El maestro chaman africano, gran medium espiritual mágico, con poderes naturales. 20 años de experiencia en todos los campos de la alta magia africana. Ayuda a resolver todo tipo de problemas y dificultades por dificiles que sean. AYUDA A RESOLVER DIVERSOS PROBLEMAS CON RAPIDEZ Y GARANTÍA (…) Enfermedades crónicas de droga y tabaco. Cualquier problema
Escales del metro. Dos joves empaiten un tercer, un xic avançat, de pell bruna: “Ven, hijoputa musulmán”. El crit ressona per estances i espais perplexos i solitaris (…) És broma. Això li ho diuen, a Osama, de broma. Per fer-se el simpàtic. Són col·legues d’institut. Us imagineu, hi féu cabal, que sentíssiu: “vine, fill de
Gran Vidente Mágico Africano (…) Experiencia en alta magia y solución de todo tipo de problemas. Protección contra el mal, enfermedades crónicas, diabetes, problemas judiciales, depresión, amarres, negocios, quitar hechizos, recuperar pareja, encontrar trabajo y mantener el puesto, atraer personas queridas, quitar el mal de ojo y la mala suerte, romper ligadura, impotencia sexual, ayuda
“Sí, nen, sóc gitano, sóc alcohòlic, sóc independentista, sóc quinqui, i sóc de Gràcia. I em dic Josep Ll. (…) Gitano, i de la plaça del Raspall, a Gràcia. I familiar del “Pescaïlla”, i del Peret. Gitano pels quatre costats. Alcohòlic. Sí, tu, una desgràcia. Una malaltia que no té cura, ets alcohòlic per
. Bon dia, què treballes? . Sí . En fa molt que ho fas, a la mateixa empresa . Prou. Massa i tot (…) . Mira vinc a oferir-te una tarja de crèdit que no requereix prescindir-ne de cap altra ni del compte del teu banc habitual. És més, és una
Dissabte 7 de juny al migdia. Barcelona. Eixordadors decibels a Balmes – Gran Via de les Corts Catalanes. Tot de cotxes amb la botzina a tot gas. Ningú, però, en coneix la causa (…) De cop i volta, un descapotable de luxe, i d’època, potser un Rolls Royce, emergeix d’entremig dels cotxes sorollosos. I una
Una veu clara i cristal·lina, enfila els mots sentits i commovedors de la vella i trista i malenconiosa cançó. La longitud del passadís, de l’intercanviador del passeig de Gràcia, n’amplifica els efectes i omple l’estança allargassada d’una vívida pàtina d’emoció suspesa i esfilagarsada (…) Asseguda a terra, amb un fons musical pregravat i una guitarra,
(…) Avui diumenge, una persona s’ha llençat al tren, en una estació del metro de Barcelona. Les instal·lacions hi han quedat, de seguit, segellades. Un bon estol de persones han desfilat cap a la parada del bus més propera. Un grup de joves hi discuteixen, amb passió. En posar l’orella sents que parlen
(…) Ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Centre d’Atenció Primària. A la sala d’espera tres persones: un nacional i dos de forasters –dona amb criatura i home sol, ambdós magribins-. . Infermera. Hola, ¿a quien esperas? . Home immigrant. Doctora. . Infermera. ¿Tu nombre es este?, es que es muy dificil –li diu tot mostrant-li
(…) Metro de Barcelona. Cap de setmana. El comboi és atapeït. Una alta i trista figura amb mocador al cap, marró, faldilla, bruna, i brusa multicolor, transita pels vagons. Al braç du un minúscul fardell que aixopluga un nadó de mida lil·liputenca, fill de la pobresa i la misèria. Mentre camina, el seu rostre és
(…) Són dos i estan sols (…) Ell és alt, força, i cepat. Seixanta anys. Cabell escàs i blanquinós. Rostre eixut, seriós. Petita i un xic arronsada, la dona. Edat indefinida. Quaranta anys?. Pateix de mongolisme. Ambdós deambulen per l’espaiós vestíbul de l’estació de Sants, a Barcelona. Caminant vés a saber cap
Una senyora acut (…) , puntualment, i per recomanació del seu otorrino, a la visita de l’audiòleg. No cal dir, que la dama n’ha demanat dia i hora. A l’hora convinguda, un jove pulcre i vestit amb trajo, la fa entrar al seu despatx, la convida a seure i li demana, abans de res,