Wu Ming.cat

Una senyora acut (…)

, puntualment, i per recomanació del seu otorrino, a la visita de l’audiòleg.

No cal dir, que la dama n’ha demanat dia i hora. A l’hora convinguda, un jove pulcre i vestit amb trajo, la fa entrar al seu despatx, la convida a seure i li demana, abans de res, si no hi té inconvenient en fer-se una nova prova audiomètrica.

Vint minuts després, i, efectivament, es confirma una minva moderada, de l’audició, singularment en l’orella esquerra.

Així les coses, extreu d’un calaix un catàleg il·lustrat de marques i tipologies d’aparells d’audició. Li’n fa cinc cèntims. I, en acabar, en treu unes petites conclusions: amb un aparell senzill, ateses les característiques de la senyora i la vida que porta, n’hi hauria ben bé prou. Entre un aparell introduït dins l’orella i un altre amb un suport extern, i si no hi té inconvenients per raons estètiques, li’n recomana el segon. Val a dir que ambdues conclusions, i tractant-se com es tracta d’una senyora de més de vuitanta anys, suposen uns preus perceptiblement inferiors.

A més a més, s’hi pot pagar trinco-trinco o bé en dos períodes, a escollir, de 6 o 11 mesos. Fins i tot, i si vol, pot tenir l’aparell a prova, al llarg d’un mes, sense cap compromís, només li caldrà abonar 40 euros pel motlle, els quals li serien descomptats del total, cas que tot plegat tiri endavant.

El jove és de mitjana alçada, solter, i parla i es mou amb gran pulcritud i unes dotes explicatives i pedagògiques prou remarcables.

Queden que en tornaran a parlar dintre d’uns dies. El jove acompanya a la vella dama a la porta on prenen comiat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!