He estat un parell de dies a València. Com cada anys, els Premis Octubre truquen a la porta de casa i és un bon moment per agafar el cotxe i perdre’ns país avall. Han estat dos dies prou intensos, des de la mateixa nit de divendres. Vaig conèixer Miquel Gil a una hora golfa, com toca, i vam parlar una estona de música catalana davant de la porta de l’edifici Octubre, que havia de ser innaugurat el matí següent.
L´’Edifici Octubre té ànima, és la casa de tots nosaltres, és i ha de ser un multiplicador de catalanitat valenciana a la nostra capital del Sud; és València, és modernitat, és la joia de la normalitat. A qui em llegeixi, pocs o molts, us demano que l’aneu a veure, que en feu ús, que us hi comprometeu!
A la tarda, ben assessorats per l’Enric Morera i la Tona Català (per cert, una parella que sembla feta per a la conversa agradable i intel·ligent), vam anar a una partida de pilota valenciana, al Trinquet Pelayo. Us asseguro que poques vegades he xalat tant com dissabte a la tarda. L’ambient, l’esport, la valencianitat, la plasticitat de la pilota es va quedar amb nosaltres. Ara veig perquè ens l’han amagada: massa valenciana i per tant massa catalana; massa del país, aliena als ocupants. A partir d’ara em dedicaré a donar-la a conèixer on vagi.
De tornada a Barcelona, la Laura i jo ens vam aturar a Marina d’Or. Aneu-hi si podeu. També ho heu de fer. El país també és Marina d’Or. Allà hi teim un bon mirall del que tamé hem esdevingut.
Ahir al vespre míting final de CiU a Badalona amb més de 14.000 persones i un gran ambient. El millor de la nit, més enllà de la gent i del color de l’acte, va ser el discurs d’en Mas adreçat a tots els catalans. No tinc ganes de parlar de les eleccions. Ara només us vull dir el que diu el jutge del Trinquet a l’hora de començar la partida: "Cavallers, ara va de bo!"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què això que tu dius és poc intel.ligent. És com anar a Sevilla a montar una paradeta de castellanitat andalusa, no tindria gaire comprensió.
O encara pitjor semblant avoler muntar un reial de la feria al estil andalus.
Això de la catalanitat valenciana és una redundància amb el mateix significat incoherent, per què de fet som unes nacionalitats anomales, sense gaire país i estat.
Aquets valencians de d’alt no deprenen.
Realment un míting interessant el d’ahir, jo de fet era la segona vegada que anava a un míting. Discurs fantàstic el del Pujol. Voldria remarcar l’austeritat tant des del punt de vista de l’espectacle com dels recursos gastats, paperets i altres galindaines, és força bo no llençar el calers.
Per fer de Barcelona la gran ciutat d’aquesta banda de la Mediterrània, ens caldrà una bona entesa amb València, una col.laboració no competitiva. Amb la nostra València, però també amb la dels altres.
Salut,
Marc
El President Pujol va saber retirar-se a temps. Teniu un lider, l’Artur Mas, que si tot va bé demà pot recollir la torxa de Pujol.
Ací al País Valencià tenim un històric, l’Eliseu Climent, que no només no es retira sinó que potencia "xiringuitos" com els Casals Jaume I que tenien tota la voluntat de competir políticament amb el Bloc Nacionalista Valencià. Sort que no se’n han eixit.
Perquè l’Eliseu no es retira i deixa que polítics joves, com el Morera, agafen el relleu d’un nacionalisme fins ara exclusivament cultural i el converteixen en un nacionalisme polític amb rellevància?
Perquè des del País Valencià del Nort (els del Principat) continueu apostant econòmicament pels negocis -ni que siguin culturals- de l’Eliseu (tots hi poseu diners -socialistes, convergents, esquerra) i deixeu penjats els joves del Bloc que treballen dia a dia ens els pobles i ciutats, guanyant regidors, alcaldes i, esperem, diputats a les Corts?
Quan fareu una auditoria de tots els diners que heu invertit en els negocis de l’Eliseu?
L’hora de la jubilació ha arribat. Cal que deixe pas a una nova generació, com ha sabut fer Jordi Pujol.
Açò era el que escrivia Llorenç Millo allà per l’any 82.
I la pilota, dues dècades més tard, està més viva que mai encara que les circumstàncies no han canviat.Adeu PP
La poca participacio en les eleccions s’atribueix a l’excessiva poltització dels últims tres anys. Pot ser que també es degui -i s’ha de dir- a l’infantilisme i la manca de responsabilitat dels votants per no afrontar els seus deures. Es evident que els ultims tres anys han mancat cavallers de referència en els polítics. Ara bé els electors en les seves vides escolleixen el que hi ha i prou que intenten millorar la seva família… o el pais no va de bo amb ells?
El pais te politics epics que s’estimen el pais i tenen un projecte nacional de referencia. Esquerra Republicana em sembla que no ja que es més marxista que nacionalista -quina pena-. El va de bo del trinquet hauria de ser per tots els politics. O en quina socitat vivim. El va de bò hauria de ser també per afrontar la grandessa èpica que requereix el màxim referent del pais: el president de la generalitat. del SR. Montilla. La tè? I Esquerra ?