Dimecres passat vaig anar a l’acte de presentació de Sobirania i Progrés. Alguns bons amics són promotors d’una plataforma que em sembla podria jugar un paper important en el futur.
Les eleccions són molt a prop i segur que no va ser la millor idea presentar la plataforma en aquestes dates. S’hi veia en excés la voluntat d’un partit de fer-se-la seva d’entrada, contradient el principi de transversalitat que el meus amics tan van insistir a explicar-me.
Però m’és ben igual. M’hi sentia bé entre una gent que defensa el que he defensat sempre: Regeneració, Progrés i Sobirania. El lema, per cert, d’Acció Catalana. La plataforma tindrà sentit si el 2 de novembre, passi el que passi, continua fent feina per a tothom. I jo en tinc la certesa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé que és això de Sobirania i Progrés. Em pensava que ereu de CiU?
No sé per què, de seguida es deixa anar aquesta mena de prevencions i malfiances. Crec que és una bona iniciativa, precisament perquè crec que ara més que mai necessitem una visió més transversal de la política, i per tant un acostament entre les persones (i si pot ser entre els partits) que treballen per uns objectius comuns. De sobiranistes, afortunadament, n’hi ha a CiU, a ERC (per suposat!), al PSC i a IC-V, a part d’altres col·lectius extraparlamentaris. I és bo que hi hagi plataformes i llocs de trobada on tota aquesta gent s’hi pugui sentir còmoda.
Està clar que a partir del moment en què això es convertís en satèl·lit d’un partit (a l’estil dels Ciutadans pel Canvi en relació al PSC), perdria tot el seu sentit. Però no hem de posar prevencions innecessàries a un moviment que pot ser útil per al país. Endavant, companys.