No m’ho esperava, en absolut. En un principi dius “la típica novel·la que explica un drama familiar”. La Kappy i la Maria m’havien alertat que aquesta era intensa. Carai si ho és d’intensa! 368 pàgines digeribles, amb un llenguatge extramadament proper, modern, juvenil. Un home monofòbic (aversió patològica a la monogàmia, amb una necessitat compulsiva
Quan sentim parlar de canvis en els òrgans directius d’un mitjà de comunicació (premsa, ràdio, televisió.. és igual) de seguida ens surten amb esbrinar de quina tendència política provénen els noms que ocupen aquests càrrecs. I és que la influència dels mitjans de comunicació és bastant (o molt) elevada -així s’ha establert-. Ja fa uns
Avui és el dia internacional per a l’eradicació (gran paraula) de la violència de gènere; és el dia per a la NO-violència vers les dones. El meu pensament ja es veu reflectit en aquest article publicat al bloc jerki. Per això mateix, aquí al meu bloc voldria aprofitar el dia d’avui, que ens fa pensar en
Sovint em pregunten què fa un regidor. Un company i amic em va demanar uns dies enrere que li escrivís quatre línies explicant-li què és exactament el què faig jo, com ho visc, etc. En el meu cas, com potser sabreu, sóc regidor des de mitjans 2007. No he viscut altre posicionament com a regidor que
El pirata és una figura fantàstica, una figura plena d’història, de continguts, d’elements gens versemblants. Tots en algun moment de la nostra vida hem volgut ser pirates (si volíem fer de dolent, perquè si volíem ser bons, llavors érem bombers). La típica imatge, com la que il·lustra aquest post, és mitificada. No passa cap carnestoltes que algú o
“… veure com els polítics consideren que els mitjans de comunicació no fan bé la seva feina, mentre els periodistes troben que els lideratges polítics actuals són més prims que un paper de fumar. I és habitual escoltar com la intel·lectualitat troba que l’empresariat és mediocre i oportunista, mentre els empresaris estan convençuts que els
“La realitat quotidiana és només un muntatge que ens hem organtizat per viure còmodes. És una cambra tancada, fora de la qual volem pensar que no existeix res, que tot és imaginari. Tanmateix, la cambra és plena de portes falses, i només, Arnau, n’hem oberta una.L’Arnau va sospirar. Sí, només n’havien oberta una, només havien
Dissabte passat vaig anar a Sant Joan de Vilatorrada, a visitar el nou Centre Penitenciari de la Catalunya Central. Cues de cotxes i de gent és el què em vaig trobar primer. M’esperava trobar-me gent, però no sé pas si tanta. Tampoc sé si preveien tanta afluència de públic. Un cop dins el recinte: més
Profunda pena, llàstima. Això és el què sento quan veig a les notícies el judici als dos menors acusats de matar la Rosario (ho recordeu, en un caixer). Pena, llàstima per la situació que van provocar. Pena, llàstima per l’actitud d’aquells tres joves. Pena, llàstima per la mort d’aquesta dona. Pena, llàstima pel què ha vingut després. Vaig obrir
Hi ha imatges que no semblen reals. Hi ha postals que semblen inventades, impossibles de fer-se al natural. Hi ha fotos, però, que són ben reals i que semblen postals, per tant, semblen inventades. La que us ensenyo es feta al Marroc la setmana passada. Si cliqueu damunt, la veureu més gran. Endevineu qui va
Lluny d’haver tingut mai un escriptor de referència, allò que se’n diu “ostres, sóc fan de…”, Saramago està presentant candidatura per obtenir aquest títol que jo mateix podria atorgar-li. Ara ha estat “Petites memòries. Deixa’t portar per l’infant que vas ser” el llibre que m’ha agradat. Molt diferent que l’Assaig sobre la lucidesa, aquest és la seva
Avui faig un petit apunt sobre dues coses que per a la gran majoria de gent que entra a la xarxa ja són més que vistes. I és que, amb ganes de posar-me al dia a tot això d’internet, he obert un canal a youtube (em fa bastanta gràcia poder penjar els vídeos que vaig fent, i poder-los compartir). I des
“Assaig sobre la lucidesa” és una extraordinària novel·la de José Saramago que fa reflexionar profundament sobre el sistema polític que tenim i, a més, sobre el què estem vivint en l’actualitat aquí. Saramago escriu una sensacional fotografia d’un succés produït en una ciutat després d’unes eleccions. Resulta que més de 3/4 parts dels ciutadans voten en blanc en
Coincidir amb les festes de la Mercè a Barcelona, no ha impedit que Vic s’hagi convertit en capital catalana de la música aquest cap de setmana. Música Viva representa el poder tenir concerts a l’abast i de diferents tipus. Per a mi, em recorda els primers concerts que he assistit a la meva vida. Ara,
A partir d’ara, si algú vol entrar a aquest bloc, ho pot fer tan sols dirigint-se a www.isaacperaire.cat, és una tonteria, potser sí (ho sé) però… em fa il·lusió! més lleuger, més ràpid, més còmode, més accessible, més fàcil de recomanar… 😉 *PD: aquests dies de Mercat de Música Viva de Vic (de dijous a diumenge), les JERC d’Osona,