Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
“La realitat quotidiana és només un muntatge que ens hem organtizat per viure còmodes. És una cambra tancada, fora de la qual volem pensar que no existeix res, que tot és imaginari. Tanmateix, la cambra és plena de portes falses, i només, Arnau, n’hem oberta una.
L’Arnau va sospirar. Sí, només n’havien oberta una, només havien donat un cop d’ull al doble fons de cada dia, a una de les portes falses de la realitat: la Porta Falsa del bosc.“
Aquest és l’últim fragment de la novel·la juvenil “Porta falsa” de l’escriptor Pau Joan Hernàndez. Una novel·la que anys enrere em va captivar intensament. És el llibre que en guardo més record, és el que em va portar, sense massa explicacions clares, a unes sensacions més intenses i profundes. 13 capítols (cada capítol=1 dia), 185 pàgines. (hi ha més…)
Ubicat a dos pobles de la Catalunya rural, fet que en el meu cas li dóna una proximitat bastant exacte. L’institut, situat a un d’aquests dos pobles, és un dels escenaris principals. Hi ha un professor (el protagonista) que ve de la ciutat, per allunyar-se del què allò suposa. A la història trobem vivències dels alumnes, relacions, sentiments, el club de futbol. En parla amb una proximitat extraordinària (amb noms i cognoms tota l’eston, amb motius de les cases d’on provenen). I lligant tot això, d’una vida rutinària, comencen a passar fets que no passes desaparcebuts al professor protagonista (Arnau Gràcia) que comença a investigar. Són fets no normals que van lligats a la presència d’una alumna (Claror Serell).
Amb l’ajuda d’una amiga parapsicòloga, l’Arnau duu a terme la investigació, que el porta a “plantejar-se on són els límits de la realitat. Poders sobrenaturals? Fenòmens paranormals? Embruixament? Al llarg d’una intriga travada i plena d’emoció, la narració acaba amb un desenllaç inesperat”.
Jo no sóc dels que m’agrada la ficció extraordinària, els fenòmens paranormals, però en aquest cas és d’una excepcionalitat tant brillant, una redacció tan perfecta, una lleugeritat impressionant, un context extramadament ben descrit, uns personatges efectivament ben ubicats, que ha sigut capaç d’ara, uns anys després, tornar-me a captivar brutalment.
Ah, i amb un epíleg per llegir i rellegir una i altra vegada.
*Porta falsa. Pau Joan Hernàndez. Ed. Empúries. 1a edició el setembre del 1987; 13a edició el novembre del 2004.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ets un motivat Isaac, ….
Parles d’aquest llibre amb tant d’èmfasi, passió i admiració per l’escriptor i el llibre, que ens transmets les ganes de lleigir-lo…..
Gràcies per les recomanacions…!
Un petó!