“Ja ho veus, les paraules no sempre sorgeixen en solitàries àrees industrials;no són necessàriament productede les oficines de propaganda.Sorgeixen de vegages entre riallesi semblen vil·lans en l’aire.Mira com van cap al cel,com està nevant cap amunt.” Bernardo Atxaga dins “El hijo del acordeonista”, Traducció de Pau Joan Hernández, Edicions 62, Barcelona 2004
Havies d’haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un mur aun altre clos. La teva dictadura,la teva puta vida d’assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí,prou t’havia d’haver estovat la durafosca dels pobles, donat a tortura,penjat d’un arbre al fons d’algun camí. Rata de la més mala delinqüència,t’esqueia una altra mort amb violència,la fi de
El 22 de juny, Natxo Romero passava a ser regidor de Berga per la Candidatura d’Unitat Popular. Ahir, després de l’acte de presentació de l’Esquerra Independentista del Camp a Reus, parlant amb el Miquel dels Guiamets, em va vindre al cap aquest discurs que havia llegit en el seu bloc quan el va penjar. L’he
Aquest article intimista de Joan Maragall i Gorina demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia que estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica mentre a Europa les protestes per aquesta bàrbara repressió s’estenien arreu. Al mateix temps denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els
A mi em sembla que ha arribat l’hora de la desobediència activa. Públicament i sense tapar-nos la cara, el proper 12 d’octubre, cremem fotocòpies dels reis d’Espanya al davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans després de cridar la premsa i la policia. Algú s’hi apunta? L?Audiencia Nacional crida a declara un fotògraf que
"Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ. (…) inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s’acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits -ja s’acosta
Segons diu Santi Soler, un dels ideòlegs del MIL, al número de la revista "Ajoblanco" dedicat als situacionistes, publicat fa anys i panys, utopia és el "Mètode d’explorar el desconegut i com a perspectva d’un impossible que engrandeix el camp de la vida quotidiana". Totalment d’acord.
Juli Mira recita "Ací" del "Llibre de meravelles" rotundment. Aquest estiu he tornat a València i caminant pels carrers de la ciutat he retrobat els espais del poema. El primer cop que els vaig trobar va ser una nit que vam tocar amb Llunàtics al Casal Popular, un col·legi ocupat al costat del zoològic. Després,
1.DIES DE DETRITUS Un altre dia sota aquest cel grisUn altre dia respirant sota el subsòlUn dia més caminant sobre la corda fluixaRepresento la manera que troba el seu paper en el vici,la prestidigitació, l’equilibri, l’oficiAh! jo no sé perquè ser un mateix és tan complicatPerò jugar-hi et pot costar la vida a la ciutatProblemes
La il·lustració que uneix Bakunin, Fuster i els Marx és d’un cartell uns companys de la CGT de València que se suposa que ja no són de CGT, tot i que jo no ho tinc tan clar. L’article, però, és de Joan Fuster… "No ha de sorprendre’ns que, ara i adés, i sobretot en els
Estrofa al vent Jo escric al vent aqueixa estrofa aladaper a que el vent la porti cel enllàjo vull seguir-la amb mà candent mirada,plorós de no poder-la acompanyar. Entre els hiverns, quan vibri la ventada,el meu vers per l’espai ressonarà,i sobre els homes sa brunzent tonadadurà el so d’un incògnit oceà. I cantarà en la
El 2005, l’editorial Cossetània va treure al carrer "Tarragona sota les bombes", un llibre del periodista Lluís de Salvador editat per M. Elena Virgili. Es tracta del testimoni del periodista Lluís de Salvador sobre la Tarragona de la guerra del 36 al 39, concretament la crònica va de l’abril del 1937 fins al gener del
El mateix autor, el Francesc Valls-Calzada, l’any passat a la Cava ja em va dir que "Els conillets afamats" era una obra de joventut i poca cosa més. I tan poca cosa més. A mi em feia gràcia llegir-la perquè era una lectura d’aquestes de quan estudiava que no havia pogut fer i que tenia pendent.
Un petit poema de Tomeu Martí a "Paradís Topical all inclusive country" País sense nom, País sense papers, Paradís topical, país en espiral, país ensaïmada. país nyam, nyam.
El primer cop que el vaig llegir no vaig entendre res, però em va agradar. Estava molest amb el fet que no l’entenia però sentint-lo el vaig anar entenent. A vegades, hi ha coses que no s’entenen amb la racionalitat, se senten i prou. TOT ÉS ARA I RES El que jo sóc és un