"Un sindicat que està en mans dels de dalt -siguen aquests els que siguen- serà sempre un instrument d’opressió classista". I no us perdeu el fotolog del Jordi Salvia sobre el de Sueca: http://www1.fotolog.com/joanfuster/
"Jo volia fer -diu Ovidi MOntllor- una antologia d’Estellés i vaig trobar que Coral Romput era, de fet, una antologia dels seus temes i situacions més tractats. Vaig embolicar-hi la companyia Ariola, i, per cert, això em va costar que me’n foteren fora i ja no hi vaig gravar més discos. Coral Romput dura una
Escolteu-la aquí: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras?portal=0&Ref=15503&audio=3 I llegiu-la aquí: LA SABATA He donat el meu cor a una dona barata. Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut? En les escombraries una vella sabata fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut. Totes les noies fines que ronden a ma vora no han tingut
Això sí que és "el poder de la paraula". El món cap dintre de quatre paraules ben dites. I mai sense perdre aquest humor que inclou la ironia. QÜESTIONS DE TRÀMIT Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas. BALANÇ Tot just
A vegades, un poema se’t queda i llegint-lo notes que la gravetat és una mentida i, si no te la creus, voles. Amb aquest poema, a mi em passa això. Llegiu-lo ben carregats de somnis. SUNT LACRIMAE RERUM A Tamariu, a casa en Pere Patxei, encomana un cremat, beurem a poc a poc a
Un dia pensava que no trobava ningú en poesia catalana com Bernardo Atxaga o com Sarrionaendia. És a dir, que diguin des de la realitat que ens envolta, més propera, i que alhora et facin volar cap a l’infinit. I Marc Granell no ho és però de tant en tant… RAONS DE DESIDENTITAT Miraré de
Del José Agustín Goytisolo, aquest cant vitalista que empeny malgrat tot. PALABRAS PARA JULIA Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego. Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal
Aquest bloc comença a fer por tanta policia i iniciàtics, així que el mudarem amb un poema de l’Estellés que sempre reconforta: Els Amants La carn vol carn.Ausiàs March "No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Creiem tant en la vida, en la vida en el seu aspecte més precari, en la vida real, naturalment, que finalment aquesta fe acaba per desaparèixer. SURREALISME PRIMER MANIFEST DEL SURREALISME. André Breton Creiem tant en la vida, en la vida en el seu aspecte més precari, en la vida real, naturalment, que finalment aquesta