Dimecres passat els mitjans es trasbalsaven amb l’article de cada dimarts al bloc (ell en diu Centre d’Estudis) d’en Jordi Pujol. Ahir, a RAC1, en Jordi no es va cansar de remarcar el temps verbal amb el qual havia escrit l’esmentat article: condicional. És a dir, un futur, llunyà, incèrt i poc provable escenari polític.
El dia -espero que proper- que s’escrigui sobre el victoriós procés d’emancipació d’aquest país, un fet a destacar de les darreries de l’època sota jurisdicció espanyola i francesa serà, sens dubte, el lipdub per la independència realitzat a Vic el 24 d’octubre del ja passat 2010. [n’hi ha més] Els catalans estem acostumats a les
Molt sovint el llegir un diari o un portal d’internet, escoltar la ràdio o veure el TN es fa farragós. Els que intentem estar mínimament al dia de l’actualitat devem de ser uns mesells al fer-ho dia rere dia i no cansar-nos, i a sobre, fer-ho contents. No conec a ningú que vegi sempre la
Som hereus dels paradigmes d’organització del segle passat, l’impacta de les noves tecnologies i la mundialització ha modificat els sistemes d’organització social que teníem, però només una petita ullada a la base associativa que tenim en serveix per poder dir que aquesta no ha fet els deures a l’hora de repensar-se i d’organitzar-se adaptant-se als