Un conte tibetà Surto de casa, davant la porta hi ha un gran esvoranc, salto per arribar a l’altra banda, el salt no és prou llarg, caic a dins. Torno a casa. L’endemà surto de casa, trobo el mateix esvoranc, salto, caic i torno a casa. Al dia següent surto de casa, trobo el mateix
“L’estat està demostrant fermesa, total, durant tot el procés. No es pot dir el mateix respecte al bloc a favor de la independència. Dia rere dia veiem una fissura, i l’estat les sol apuntar.” conclou Martxello Otamendi en la seva carta creuada a Vicent Partal del 27 de gener passat. Jo no utilitzaria la paraula
Fa més de cent dies que els dos Jordis són a la presó, mentre que el conseller Forn i el Vicepresident Jonqueres n’hi porten més de vuitanta. Estan tancats sense judici acusats d’un delicte que segons el professor Pérez del Royo només existeix a la imaginació del jutge. Els delictes del que se’ls acusa són
El 1988, forçat per la pressió internacional el dictador xilè Augusto Pinochet va convocar un referèndum que havia de ratificar-lo en el poder per vuit anys més. Els opositors al règim és van unir per fer campanya a favor del no, el seu símbol va ser la paraula No sobre un arc de Sant Martí.
Encara que a Sant Guim pot fer-hi molt fred la nit del 5 de gener els reis sempre arriben, ho fan en carrosses tirades per tractors plenes de paquets que reparteixen personalment per les cases. Els nens els reben amb fanalets i els acompanyen fins la plaça de l’ajuntament on fan un discurs que tot
— Tot el què heu après no us servirà de res si us deixeu dominar per la por. Els que ens diu l’instructor que ens està ensenyat defensa personal per dones. El curs té una part pràctica i una de teòrica. Aprenem que encara que siguem més pètites i dèbils que el nostre agressor sempre
Fa 99 anys exactes, el desembre de 1918, els republicans Irlandesos, van guanyar les eleccions general al Parlament Britànic convocades en acabar la Primera Guerra Mundial, en unes condicions que ho eren tot menys normals i lliures. Dos anys abans hi havia hagut l’alçament del dilluns de Pasqua a Dublín, que havia desfermat una
Crac era una granota que un dia va decidir anar a conèixer el món. Va sortir de l’estany on havia viscut tota la vida d’un salt i va triar anar en línia recta en la direcció de la posta de sol. Va saltar pel fang, va saltar per un prat ple de vaques i de
M’estic fent una bufanda de llana groga Trenta un punts per passada, centenars de passades, milers de punts. La llana i les agulles comprades lluny en un país on el groc només és un color alegre. Mentre les mans van fent el gest repetitiu un punt del dret i un punt del reves, Arribo a
Aquest blog comença amb una quadern que m’ha regalat una amiga, el títol del quadern és LE LIVRE À VENIR El llibre que vindrà de l’escriptor francès Maurice Blanchot publicat l’any que vaig naixer. A la primera pàgina trobo la frase: L’essència de la literatura, és escapar a tota determinació essencial, a tota afirmació que