Fa 99 anys exactes, el desembre de 1918, els republicans Irlandesos, van guanyar les eleccions general al Parlament Britànic convocades en acabar la Primera Guerra Mundial, en unes condicions que ho eren tot menys normals i lliures.
Dos anys abans hi havia hagut l’alçament del dilluns de Pasqua a Dublín, que havia desfermat una repressió enorme contra tots els republicans tinguessin o no tinguessin res a veure en els fets. Desenes de candidats republicans eren a la presó i els que feien campanya s’arriscaven a anar-hi de cap. La policia anava a tots els actes electorals i prenia notes “mentals” del què deien que els jutges podien fer servir com a prova contra els oradors. Sovint als actes electorals hi anaven grups a rebentar-los, les viudes dels soldats morts al front, eren un dels grups més actius i virulents anti-republicants.
Les votacions es van fer el 14 de desembre amb una gran mobilització del bàndol republicà. Era el primer cop que les dones, amb moltes limitacions encara, podien votar, així que les que no podien votar es van organitzar per tenir curar dels fills de les que tenien el vot. També hi havia una important incorporació de votants joves. Expliquen les cròniques d’aquell dia que a les cases hi havia pares que volien evitar que els fills votessin, i joves que impedient als pares arribar a votar. Els joves, que votaven majoritàriament el republicans mentre que les generacions més grans es mantenien fidels al Partit Parlamentari Irlandès, el partit nacionalista moderat que era majoritari.
En una entrada anterior parlava de Rober Brennan, l’irlandès a qui un rellotger català no li va voler cobrar una reparació. Brennan, que era el responsable de la campanya republicana, no va arribar a votar perquè el van detenir a mitja campanya i engarjolar sense judici en un penal a Anglaterra. La maquinaria que havia posat en funcionament havia continuar endavant en la seva absència. Era una xarxa de comitès electorals que cobrien tot el territori i que feien campanya votant a votant. Tenien el terreny tan apamat que des de la presó Brennan va predir que tindrien majoria absoluta.
El recompte es va fer públic el 28 de desembre perquè perquè s’havia hagut d’esperar a que els soldats encara al continent votessin. D’un total de 105 escons, els republicans havien guanyat 73, majoria absoluta.
Karl Marx va dir que la història tendeix a passar dos cops, una en drama i l’altra en comèdia. El que està passant a Cataluya amb presoners, exiliats, mitjans de comunicació censurat, no és per riure, ans el contrari. Quan veig però la guerra contra els llaços grocs que ha desfermat la Junta Electoral em demano si a Catalunya el desembre del 2017 no estem vivint la versió en comèdia dels les eleccions del desembre de 1918 a Irlanda. Si és així, ja ho sabeu el resultat pel bàndol republicà és majoria absoluta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt emocionant aquest relat! Graciela!
Molt il·lustrativa la comparació, però em temo que la versió “comedia” catalana no conduirà al mateix desenllaç que el drama irlandès. Perquè, bo i admetent la “teoria” de Marx, aquesta no és una llei dels procesos politics / historics i, principalment, perquè els resultats electorats del 21D ni els que es puguin produir a curt termini seran de 80% a 20% com a Irlanda. Quan es produeixin a Catalunya, aleshores la “comedia” podria acabar de la mateixa manera que va acabar el “drama” irlandès.
He editat el final per modular la part comèdia. Tens raó Miquel a Irlanda van aconseguir el 80% dels escons. Una cosa que no explico es que els republicans van aconseguir el 80% dels escons però menys del 50% dels vots.