Les pàgines en blanc, groc i verd

El meu bloc que vaig crear per sobreviure fins les eleccions 21 de desembre del 2017 i que ara em serveix per continuar endavant fins on calgui.

13 de desembre de 2017
1 comentari

La faula de les dues granotes

Crac era una granota  que un dia va decidir anar a conèixer el món.  Va sortir de l’estany on havia viscut tota la vida d’un salt i va triar  anar en línia recta en la direcció de la posta de sol. Va saltar pel fang, va saltar per un prat ple de vaques i de tifes de vaca, va travessar un camí empedrat i es va trobar amb una casa de pagès que li barrava el pas. Va veure que la casa  tenia una porta oberta. Va agafar empenta, va saltar cap a dins la casa i plaf va caure dins d’una galleda plena de llet  cremosa i tèbiona, acabada de munyir.

— Es impossible sortir d’aquesta galleda — es va dir Crac–.   Les partes són massa altes i rellisquen. Estic perduda.

Crac va plegar les potes i es va deixar caure al fons de la galleda on va morir ofegada.

Grog una altra  granota  que que un dia també va decidir anar a conèixer el món.  També va sortir de l’estany on havia viscut tota la vida d’un salt i va també va triar anar en línia recta en la direcció de la posta de sol. Va saltar pel fang,  per un prat ple de vaques i de tifes de vaca i  un camí empedrat. Va trobar amb una casa de pagès que li barrava el pas. Va veure  la porta oberta, va agafar empenta, va saltar cap a dins la casa i plaf va caure dins d’una altra  galleda plena de llet  cremosa i tèbiona, acabada de munyir.

— Sembla difícil sortir d’aquesta galleda — es va dir Grog–.   Les partes són molt  altes i rellisquen. Ho tinc complicat

Grog es va deixar caure al fons de la galleda i va fer una salt, però la llet era espessa i li va frenar la velocitat. Es va quedar a uns centímetres de la sortida i es va enfonsar.Grog sabia que si plegava les potes i deixava de saltar s’ofegaria. Així que quan va tocar fons, va tornar a agafar embranzida  per intentar un altre salt que no va ser prou alt. Va tornar al fons i va intentar un altre salt, i un altre, i un altre i un altre. Cada cop que saltava agitava la llet, i tant i tant la va agitar que al final la llet es va convertir en mantega.  I llavor si, Grog, que era una granota menuda i lleugera, va tenir una base prou sòlida per agafar embranzida i fer el salt definitiu cap a la llibertat.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.