La noticia que em fa trencar de forma excepcional el silenci dels darrers mesos és la del conseller Bargalló i el seu pla d’aniquilar la immersió lingüística des del mateix govern dels que havien de defensar i activar la república catalana. El conseller Bargalló, un personatge obscur que es va atrevir a anar en persona
Des del gloriós 1 d’octubre hem tingut un president pràcticament desaparegut, incapaç de comunicar, de liderar i de transmetre confiança a la gent. Un president que se sent més còmode enviant tuïts enigmàtics que dirigint-se amb claredat al seu poble. L’estafa de dia 10 (no es pot dir d’altra manera) ja ha quedat prou acreditada
Des del 2012 he anat advertint des d’un altre bloc que amb CiU (actualitzable a PDeCAT) i Mas i el seu govern dels millors (actualitzable a Vila i altres) mai es proclamaria la independència. Amb ells la traïció estava servida. S’havien apuntat al carro de la independència només perquè no fer-ho els condemnava a l’ostracisme
Llegeixo l’entrada “El franquista era el seu germà Manuel…” als blocs de Vilaweb. Un bloc que (entre els molts que es publiquen a diari), aquest mitjà ha decidit destacar en portada. No puc estar més en desacord amb l’opinió expressada per l’autor. Dedicar un carrer a algú, com posar una estàtua, no deixa de ser