L’altre dia vaig anar al supermercat Spar a comprar un rap i el vaig cuinar a la mallorquina, en honor d’aquell raper mallorquí que empresonen per fer una cançó dient veritats. I la llibertat d’expressió?
La Sara era una gran fan de la pintura, i els caps de setmana pintava el paisatge des de la terrassa d’un hotel. Dissabte passat, va anar al Hilton, que acceptava mascotes, i hi va fer un nu del seu gos Milton. El va titular “El Milton al Hilton”.
L’altre dia vaig fer el viatge del tren dels llacs, de La Pobla fins a Lleida. Un cop a Lleida, vaig anar a un bar, vaig demanar un boli prestat i vaig agafar el diari per fer els mots encreuatas. A l’hora de marxar, m’havia oblidat de tornar el boli, i el cambrer em va
La veu que val és la del cor, les altres són dolentes.
El barri del Raval ja no és el que era, malgrat que encara hi romanguin les dames que fumen i et parlen de tu, sense delicadesa i amb poca roba. Darrerament, els milers d’indrets de luxe -chics o bohemis- i els centenars de despatxos liberals benestants n’han fet un cau de rics garrepes.
El van concebre per Nadal i per això li van posar de nom Noel. El cognom, fàcil: el seu pare era el senyor León, per atzar nascut a Lleó, i a més a més era Leo.
Aquest cap de setmana aprofitarem l’estiuet de Sant Martí per anar a la platja a menjar una paella, asseguts a la sorra, damunt d’una tavollola. Tot són grans.
L’altre dia, la meva neboda em va preguntar què feien unes vaques assegudes enmig d’un camp, tot fent les seves necessitats, grans i fosques. Li vaig dir que adobaven el camp perquè pogués donar fruit.
Abans de dinar, l’àvia tapa l’arròs perquè no es refredi, mentre els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.
Un bon dia, l’Astèrix va córrer des del seu poble fins al de l’Obèlix, separats per 10 quilòmetres, i en arribar va veure que l’Obèlix s’havia menjat tot el sopar i va haver de tornar al seu poble.
Hi havia una vegada una parella que va anar de cap de setmana a Àger, prop del riu. Allà van nedar, van gaudir i es van estimar. Després de dos dies fora del pis, es van trobar que la planta del menjador estava un xic deshidratada, llavors van agafar un potet on guardaven unes gotes
Allà, a la presó, els Jordis, en Quim i l’Oriol tenen por, perquè ja han patit i ja n’han abusat. Però, des de for, nosaltres sí que ens podem queixar, del seu empresonament injust i sense judici, malgrat que la meitat tenen fills menors de 2 anys. Malgrat que no han fet cap acte de
Per si no fos prou de tenir 4 presos polítics, consellers a l’exili i la repressió que perdura, en aquestes “eleccions” volen purgar-ho tot: les meses i els col·legis amb el color groc, TV3, que el PP vol tancar i “reobrir amb gent normal” (nosaltres no som normals?) i, sobretot, volen purgar el país, que
Mon nom és ben dins del teu cor.
He somiat que el meu fill anava a l’autoescola i que l’examen pràctic el feia al circuit de Xest, al País Valencià. Li he donat ànims.