Moltes obres dels antics s’han convertit en fragments. Moltes obres dels contemporanis ho són des que són creades. Havia descobert aquell àlbum de retrats i escrits quasi per casualitat. Aquell horabaixa d’estiu a la vil·la del meu amic Jordi Joan, tots feien la sesta. Tots menys jo, que dins la seva esplèndida biblioteca cercava
ESTIC EMPRENYAT! Intent entrar fotos i vídeos de la Bacall i del Robin i no hi ha manera!!! Aquest és el meu homenatge! Un dibuix bellíssim de la meva segona mare Margalida Garau Rigo Sancho Sancho [Gràcies, amic V. P., per ensenyar-me els mecanismes per penjar vídeos!]
Sense un passeig diari seria mort. Caminar entre terres de call vermell, parets seques, boscs amb xiulos de cigales, garroverars verdíssims i figueres de moro que inflen és una delícia. Capaltard. Quan els grins comencen a refilar com els sebel·lins i formen un cor de cambra sensacional. Menj les primeres mores devora el camí del
El personatge, aquella criatura pròpia, enigmàtica, màgica, i autònoma, sempre se m’escapa i em fascina. Que jo no sé el que sé o que jo sé el que no sé. Això fou el que em va venir al cap quan vaig sentir els primers xiulos que venien del galliner; després aparegueren les potadetes que sortien
Tractat de la lectura estiuenca. Llegir sempre és bo pel cos i per l’esperit. Emperò llegir l’estiu té una funció benèfica suplementària: refresca el cos i el cervell. Quan fa aquestes calorades humides de Mallorca el remei és senzill: agaf la meva cadira d’orelles, un bon tassó d’aigua fresca amb unes gotes de llimona i
Hauria volgut ser un indi cavalcant a través del vent, constantment remogut sobre la terra estremida. Podem concebre un tipus de vida social, com la dels indis de l’Amazones, que no exclouria mai, qualsevol que fos la intensitat, un cara a cara solitari amb la nit i amb la finitud de la condició humana? La
Cant el pas del temps. Cant la ferida del temps. Cant la joia del temps. Cant la vida del temps. Dia a dia, nit a nit. Més enllà del Quotidie morior. Més enllà d’un dia més, un pas més cap a la mort. Cant el Carpe diem de su-ara mateix: L’instant que quan l’escric ja
CONTRA LA DESTRUCCIÓ DE LES FONTANELLES. Avui acab de veure amb aquests ulls que es menjaran els cucs o el foc com les Fontenelles, la darrera zona humida de Palma, agonitza a cop de pala i de depredadors. El que encara queda de la zona d’aiguamolls que un dia fou el Prat de Sant Jordi
La realitat és ficció, l’escriptura és veritat: aquest és el giny del llenguatge. Ens vàrem trobar amb en Julià Desmur, un amic de l’Institut que no havia vist des de feia almenys vint anys, a la subhasta de la Galeria Atzària, on vaig anar perquè havia vist a la Internet la foto d’una natura
PREGÓ DE FESTES DE SANTA CATALINA TOMÀS 2014 Bon i gustós vespre, estimat poble de Valdemossa, estimats forans, viatgers, turistes, passavolants i bona gent que començau a celebrar les festes de la Beata, ben arribats a l’inici de la bauxa, de la bulla i sobretot de l’humaníssim contacte alegre dels uns amb els
I un poc embullat perquè som llosco, informàticament parlant. I fa una calorada. I he fet dissabte i demà en sabré un poc més. Però, moltes de gràcies, Assumpció i Vicenç, estic contentíssim!!!!