Raül Romeva i Rueda

Qatar i UNICEF: contradictio in terminis (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

No me n’he pogut estar. Després de reflexionar-hi uns dies (hi ha coses que és millor no fer-les en calent) he arribat a la conclusió que el tema de la publicitat de la Fundació Qatar a la samarreta del Barça mereixia algun comentari (i de fet alguna cosa més).  El detonant que ha acabat de convèncer-me per fer-lo, ho reconec, han estat  les declaracions recents del president de la FIFA, Joseph Blatter, en emplaçar als homosexuals que vulguin viatjar a Qatar per presenciar el mundial de futbol del 2022 que s’abstinguin de mantenir relacions sexuals donat que allà l’homosexualitat està prohibida i penalitzada per llei. Ho sento però, en tant que vicepresident de l’Intergrup pro-drets LGBT del Parlament Europeu que sóc, em nego a acceptar aquestes declaracions com un simple acudit. I així ho he fet saber a la Comissió Europea a la qual he emplaçat a donar la seva opinió sobre les esmentades declaracions.

Aquest fet em porta per altra banda a argumentar la meva incomoditat amb el patrocini de Qatar a la samarreta del FC Barcelona. En aquest sentit, i també en forma de preguntes parlamentàries, he demanat a la Comissió Europea si considera que l’acord publicitari entre el F.C. Barcelona i la Qatar Foundation és compatible amb l’acord publicitari amb UNICEF. Sóc més que conscient que es tracta d’un acord en l’àmbit privat entre el F.C. Barcelona i la Qatar Foundation, tanmateix crec que no podem obviar la importància de la publicitat en general, i en concret en l’esport, i especialment els valors que transmet aquesta mena de publicitat.

La Qatar Foundation està presidida per la dona de l’emir Hamad bin Jalifa Al Thani i malgrat que la seva missió oficial no és la promoció exterior de Qatar, a ningú se li escapa que aquest és el veritable objectiu del patrocini del FC Barcelona. A Qatar, segons l’informe anual 2010 d’Amnistia Internacional, les dones pateixen discriminació i violència, s’explota i se sotmeten a abusos als treballadors i treballadores migrants desamparats per llei, es priva arbitràriament de la seva nacionalitat a centenars de persones, s’han imposat penes de fuetades, i es persegueix i fins i tot condemna penalment a les persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals. Francament no veig per enlloc la coincidència de valors amb UNICEF. Ajuntar Qatar i UNICEF serà, en el millor dels casos, una contradictio in terminis.

Finalment, crec que s’imposa una reflexió més general sobre aquesta mena de patrocinis, així com les celebracions esportives en determinats llocs del planeta que no són, precisament, paradigmes del respecte dels drets fonamentals i humans més bàsics (JJOO a la Xina, Mundial de futbol a Qatar, Eurocopa a Rússia,…).

Potser que ens comencem a aclarir sobre quins son els veritables valors que volem que l’esport promocioni, i llavors actuem en conseqüència.

************************************************************
Nota a peu de pàgina: Em fascina l’enorme dimensió que aquesta mena de reflexions provoquen en determinats sectors de la societat (i en la xarxa en particular. Em sembla altament desproporcionat l’enorme impacte que té tot allò relacionat amb el són del futbol en comparació amb les moltíssimes altres coses que diàriament faig en la meva tasca parlamentària. Humà? sí, però sorprenent. Alguns exemples:

La Vanguardia: ICV lleva al Parlament Europeo la publicicdad en la camiseta del Barça

El Periódico: ICV porta al Parlament Europeu l’acord del Barça amb Qatar Foundation

Avui: Els homosexuals culers en contra de l’acord amb Qatar Foundation

Ara: ICV porta al PE l’acord de patrocini amb Qatar Foundation

Sport: Rosell: los bancos fueron los primeros en felicitarnos

Mundo Deportivo: Los Gays proponen boicotear Qatar 2022

I la nota curiosa:

Marca: Un eurodiputado cuestiona la legalidad del acuerdo con Qatar Foundation (de fet no he qüestiona la legalitat, sinó la idoneïtat, per en fi…)

Font: Logo de la Qatar Foundation

Novament en un Fòrum Social. Aquest cop l’Europeu, a Malmö. Es tracta del Fòrum Social Europeu 2008. Des del 17 de setembre
fins el 21, la ciutat sueca de Malö acull el Fòrum Social Mundial 2008. El Fòrum és, de llarg, el punt de
trobada més gran per als moviments socials i les forces civils progressistes
europees. L’objectiu és simple i ambiciós a la vegada: contribuir en la
construcció d’una Europa millor, i conseqüentment, d’un món millor. Està
previst que siguem més de 20000 les persones que passem per Malmö, les quals
ens trobarem durant 5 dies en diversos seminaris i grups de treball, combinat
tot plegat a diferents mostres artístiques i culturals de tota mena, així com
amb manifestacions i activismes diversos. Personalment tinc molt d’interès en
seguir alguns dels debats i, de fet, em toca participar en un parell d’aquests
intercanvis: el que organitza la Fundació Nous Horitzons, dedicat com és habitual
a les relacions entre la política i la societat civil, i el que farem
conjuntament amb els amics i amigues del Polo Democrático de Colòmbia. (segueix…)
Les activitats comencen
avui dijous amb la inauguració (inauguration), a
partir de la qual circularan per les diferents carpes ponents de tot el món que
exposaran punts de vista que van des les experiències locals fins a les
propostes globals. El programa cultural (cultural program)
començarà a les 12 del migdia. Els seminaris duraran de dijous a diumenge (seminars and workshops) de
9.30 a
21.00, I dissabte està prevista l’habitual manifestació reivindicativa que
sortirà de Rosengård fins Pildammsparken.

Nota de premsa d’ICV:

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Una
delegació d’ICV i JEV participen en el Fòrum Social Europeu a Malmö

L’eurodiputat
d’ICV ofereix una conferència sobre la relació dels partits polítics i els
moviments socials en el marc del FSE

Una delegació d’ICV i JEV
encapçalada per l’eurodiputat d’ICV adscrit al grup dels Verds/ALE, Raül
Romeva, i pel coordinador nacional de JEV, David Cid, i que també integra
regidors i regidores participaran aquests dies en el Fòrum Social Europeu (FSE)
que des d’ahir i fins diumenge té lloc a la ciutat sueca de Malmö. “En un
moment que les polítiques de la UE
giren a la dreta i responen a interessos econòmics, per ICV i JEV és important
participar i enfortir espais com el FSE on conflueixen moviments socials, sindicats
i organitzacions de l’esquerra europea”, ha dit Romeva.

La delegació d’ICV que inclou regidors i regidores així com càrrecs del partit
i la delegació de JEV participaran dissabte en la manifestació que duu com a
lema “El poder per la gent, contra el capitalisme i la destrucció ambiental. Un
altre món és possible!”.

Font foto: FSE2008

Lògicament, el fet que el Fòrum Social Mundial tingui lloc a un país africà fa que els temes i problemes d’aquest continent estiguin fortament presents en tots els debats. Una preocupació, però, destaca per sobre de totes: l’actual negociació entre els governs de la UE i els dels països Africans dels Acords d’associació Econòmica (EPAs). La sensació majoritària en el marc del Fòrum, defensada tant per ONG i moviments socials locals i regionals com internacionals és que la proposta actual presentada per la Comissió no és sinó un simple conjunt d’Acords de Lliure Comerç basats en  (segueix…)

l’anomenat principi de reciprocitat, la qual cosa vol dir simplement que els països africans es veuran obligats a obrir les seves fronteres i eliminar els aranzels sobre els bens i serveis provinents de la UE.

La Comissió Europea assegura que els EPA ajudaran a la integració regional dels països ACP; promouran el comerç i la inversió; enfortiran la cooperació entre àrees tals com les Barreres Tècniques al Comerç (Technical Barriers to Trade) de tal manera que ajudarà als països als exportadors ACP acomplir amb les regles de la UE i internacionals; eliminarà les barreres al comerç de serveis; i mantindrà, i fins i tot incrementarà, l’accés al mercat.

La meva percepció, però, és força diferent, i coincideix més aviat amb la dels moviments socials i les ONG reunits a Nairobi (veure per exemple la iniciativa de Stop. Think. Resist EPAs). En realitat, el més probable és que els EPA comportin les següents conseqüències:

• Es produirà una pèrdua de nombrosos ingressos com a resultat de l’eliminació de les barreres tarifàries. La pèrdua de renda tindrà un immediat impacte negatiu sobre els ja pobres serveis socials mes bàsics tals com salut i educació, així com sobre la capacitat d’invertir en sectors clau com l’agricultura.
•  L’agricultura local patirà una nova i major crisi degut a la impossibilitat de competir amb els productes europeus, cada vegada més subsidiats, la qual cosa incrementarà la seva dependència de la importació d’aliments i reduirà, per tant, la sobirania alimentària.
• Comportarà pèrdues significatives de benestar, disminuint la capacitat de consumidors i consumidores i reduint també la capacitat dels governs locals per garantir l’oferta de serveis socials bàsics.
•  Quedarà reduït l’espai polític i la llibertat per pensar i dissenyar polítiques destinades a protegir els drets humans degut a que els EPA abocaran fonamentalment els governs africans cap a un esquema de liberalització econòmica.
• Es debilitarà el procés d’integració regional i es produirà una reversió de tot allò que s’ha aconseguit fins el moment, ja que les negociacions dels EPA es sobreposen als acords comercials ja existents.

En altres paraules, malgrat les constants promeses segons les quals els EPA serviran per reduir la pobresa, aquests acords només serviran per a soscavar els objectius de desenvolupament dels països africans. La liberalització no ha servit per tal que la població africana en general en sortís beneficiada, especialment per a la gent més pobra. Els EPA suposen un pas més en una direcció equivocada que ha demostrat ja abastament ser desastrosa pels països en desenvolupament.

Tal i com afirmen des de la campanya africana Stop. Think. Resist EPAs, el comerç ha de servir per promoure el ple respecte pels drets humans i no per a soscavar i violar aquests drets. I pel què hem constatat fins ara, els EPA es troben molt lluny de satisfer aquesta premisa tan bàsica i fonamental.

Finalment, com que la reflexió ha d’anar acompanyada de la mobilització, ahir pel matí ens vàrem manifestar davant la seu de la Delegació de la Comissió Europea a Nairobi per denunciar, conjuntament amb els moviments socials africans i nombroses ONG, com Oxfam, aquesta situació, i per reclamar un gir en la gestió de la situació per part de les institucions europees.

Foto: Raül Romeva acompanyat de l’eurodiputat francès Alain Lipietz durant la manifestació contra les EPAs davant la delegació de la UE a Nairobi.

Constato que un dels aspectes més destacats de l’actual Fòrum és la gran quantitat d’organitzacions de dones o d’organitzacions dirigides per dones que copen els diferents escenaris. Un dels actes més destacats és el que ha tingut lloc aquest matí al poliesportiu de Kasarany. Sota el títol Women building a better world s’ha presentat la iniciativa de les dones guardonades amb el Premi Nobel. Entre les ponents que han assistit avui a l’acte n’hi havia tres de Premis Nobel: Jody Williams (Campanya Mines Antipersona) (foto), Wangari Maathai (Green Belt Movement) i Shirin Ebadi (defensora DDHH Iran). Les tres han posat de manifest la gran responsabilitat que comparteixen pel fet de ser dones i guardonades amb el Nobel de la Pau, ja que això (segueix…)

les permet sovint esdevenir la veu de milions de sense veu d’arreu del món.

Ha començat na Jody Williams, coneguda activista pacifista que va rebre l’any 1997 el Nobel conjuntament amb la Campanya Internacional contra les Mines Antipersona. El seu discurs ha estat simple, en el sentit de clar. ‘Sovint em veuen com un exemple individual de canviar el món’ deia. ‘Doncs bé, no és cert’. ‘Sóc simplement una entre milers, milions, de persones que, juntes, aconseguim canviar el món’. Així mateix ha reclamat la llibertat d’una altra premi nobel que es troba en arrest domiciliari, la birmanesa Aung San Suu Kyi, i ha lamentat que entre els països que es van oposar a signar una resolució del Consell de Seguretat de NNUU condemnant el règim d’apartheid d’aquell país hi hagi Sudàfrica. ‘Un país que ha patit l’apartheid és intolerable que es negui a condemnar-lo quan són d’altres qui el pateixen’.

L’iraniana Shibin Ebadi, ha abordat les dues lluites que es veuen obligats a fer els defensors i defensores de drets humans del seu país: primer lluitar contra un govern totalitari i gens respectuós amb els drets humans, i segon lluitar contra els intents dels Estats Units de dur el pais a la guerra. Així mateix denunciava la hipocresia del govern Bush quan amenaça l’Iran d’anar a la guerra per impedir-li tenir armament nuclear mentre, al mateix temps, està col.laborant en el rearmament nuclear d’altres països com, per exemple, l’Índia. Així mateix ens animava a fer campanyes per reduir els pressupostos militars dels nostres països i substituir-los per despesa en educació.

Wangari Maathai, finalment, ha recordat un cop més la importància de vincular medi ambient, democràcia i pau. I ha insistit sobre el paper fonamental que desenvolupen les dones en aquesta equació. Sobre el canvi climàtic s’ha lamentat que l’acció humana hagi estat, i sigui encara, tant devastadora en la transformació del clima i apel.lava a considerar la lluita contra el fenòmen una prioritat mundial. Així mateix, ha denunciat com els governs del nord, els principals responsables d’emetre gasos efecte hivernacle, es neguen a ajudar els països de l’Amazònia o de la regió del Congo per tal que aquests puguin mantenir els ecosistemes boscosos que són, de fet, els grans pulmons mundials actuals. Gran hipocresia aquesta: els rics contaminem, però que siguin els pobres els qui protegeixin no només la natura, sinó els principals motors de l’el.liminació del tan perjudicial CO2.  

Tres veus, per tant, que parlen en nom de milers, milions de veus. Tres discursos que potser no han estat il.luminadors pel què fa al contingut, però sí prou reveladors dels aspectes que algunes de les persones més influents de l’actualitat consideren els greus problemes que cal afrontar.

Tres veus però una sola crida: transformar el món exigeix unitat d’acció, suma d’esforços, objectius estratègics, i molta, molta convicció.

Foto: Jody Williams. Font: Nobelprize.org.

En el context del Fòrum Social hem tingut avui l’oportunitat (i l’honor) de poder conèixer de prop el projecte del Green Belt Movement el qual, encapçalat per la Professora Wangari Maathai, va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 2004. La visita ha comptat amb una trobada amb Wangari Maathai a la seu del GBM i amb una visita al terreny per conèixer de prop com funciona la iniciativa de crear comunitat i apoderament de la societat civil keniata, amb especial èmfasi en les dones, a través de projectes de reforestació comunitaris. (segueix…) 

La delegació estava formada per diputats/des de la família dels Verds i dels Socialistes europeus i comptava amb el suport de l’Agència de Cooperació francesa, una de les cofinançadores dels projectes del GBM.

El Green Belt Movement és una organització que treballa en projectes de creació de comunitats de base a través del desenvolupament rural i ambiental. Va ser creada l’any 1977 per Maathai sota els auspicis de National Council of Women of Kenya.

La conversa amb Maathai ha estat de les que no s’obliden. El caràcter, la passió i al mateix temps el sentit comú amb el qual s’expressa ha captivat tothom. Convincent des del primer moment, ha posat de manifest els principals reptes per a Kènia, i per a l’Àfrica en general, i ha argumentat el per què d’un projecte com el seu.

La lògica és ben simple. Es tracta de movilitzar les consciències de la comunitat per tal que la gent enforteixi (i en alguns casos adquireixi) el sentiment d’autodeterminar el seu destí personal i comunitari a través de desenvolupar dinàmiques participatives i de creació de comunitat a partir de la necessitat ecològica i econòmica de recuperar els boscos de Kènia.

En altres paraules, GBM duu a terme projectes de desenvolupament sostenible a partir de la formació de base social. A data d’avui el GBM ha aconseguit crear i dinamitzar 6.000 grups de dones, els quals per la seva banda, han establert 600 xarxes arreu del territori.

Els objectius del programa de replantació i conservació ambiental consisteix a motivar que les comunitats plantin espècies autòctones, en terres tant públiques com privades, per tal de rehabilitar les zones degradades i protegir i restaurar els hàbitats de cara a garantir la presevació de la biodiversitat local.

Pel què fa al programa de creació de comunitat, els objectius són, entre d’altres, la promoció de l’apoderament (individual i comunitari), la formació en drets humans, la bona governabilitat, i la responsabilitat intergeneracional en relació a l’ús i explotació dels recursos naturals i sobre la Carta de la Terra.

Els resultats d’aquests més de 30 anys de feina són espectaculars: més de 30 milions d’arbres plantats i creació de milers de llocs de treball, a més a més de la mobilització de milions de persones a tots els nivells de cara a promoure els diferents projectes.

El GBM és, per tant, un excel.lent exemple sobre com capacitar des de la base i posa de manifest com allò que manca avui dia per tal de canviar determinades societats no és la manca d’idees, sinó la manca de voluntat política per tal que aquestes idees floreixin i es desenvolupin.

Els mèrits i el reconeixement que té Wangari Maathai dins i fora del país la presenten com una ferma candidata a presentar-se a les properes eleccions presidencials a Kènia. Potser ja va essent hora que una dona verda assumeixi el lideratge d’un dels principals països africans.

En qualsevol cas, avui s’ha guanyat el suport i la confiança de totes i tots els qui hem pogut veure la seva feina.

Foto: Amb Wangari Maathai.

Ahir, diumenge, va començar la meva activitat al Fòrum Social Mundial. A la tarda, presidint un dels actes organitzats per la Fundació Heinrich Böll i el Grup Verds/Ale del Parlament Europeu en què vàrem abordar la qüestió de l’explotació dels recursos a l’Àfrica (veure apunt anterior), particularment el petroli, i en la qual vàrem establir una agenda de treball per tal d’afrontar la responsabilitat que tenen empreses, bancs i governs europeus a l’hora de no fer front als reptes de la pobresa i a les conseqüències que sovint comporta la mala explotació d’aquests recursos, especialment la promoció de conflictes violents. Al vespre ens va rebre l’Embaixador espanyol a Nairobi a la seva residència (segueix…)

en una de les habituals recepcions que solen fer els embaixadors. Entre d’altres coses, va ser molt interessant constatar la gran diversitat de procedències territorials i ideològiques que es troben en un espai com el Fòrum Social Mundial.

Avui anem a visitar la Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai i el seu projecte Green Belt Movement.

Foto: Embaixada espanyola a Nairobi. Font: MAE

Entre el 20 i el 25 de gener tindrà lloc a Nairobi (Kenia) una nova edició del Fòrum Social Mundial (aquí el seu web). Novament ens trobarem diferents actors de la societat civil per abordar diferents vessants de les actuals problemàtiques mundials. En tant que participant en les diverses edicions anteriors, tant a escala mundial com regional, segueixo essent-ne un ferm partidari, i també en aquesta ocasió m’hi desplaçaré, juntament amb d’altres companyes i companyes del Grup Verds/ALE o d’ICV.

Entre d’altres activitats, (segueix…)

el Grup Verds/ALE, juntament amb la Fundació dels Verds alemanys Heinrich Böll, hem organitzat una jornada de treball que tindrà lloc diumenge sota el titol: ‘From resource Curse to Resurce Blessing: Managing Oil Wealth in Africa – Locally and Internationally’, de la qual en teniu més informació a continuació.

Public Seminar on Occasion of the World Social Forum

From Resource Curse to Resource Blessing: Managing Oil Wealth in Africa ? Locally and Internationally

Venue:                         Nairobi Safari Club

Date and Time:             Sunday, 21 January 2007, 14:00 – 18:00

The current rapid expansion of the oil and gas industry in many parts of Africa provides opportunities for the continent?s development, but it poses big challenges as well. Experiences of the past, especially in West Africa, provide vivid examples of what has become known as the ?resource curse? ? a situation where wealth generated from oil and gas production has led to economic dislocation, increased corruption, weakened state institutions, devastated the environment, and, in some cases, even violent conflicts.

Of course, there is nothing inherent to oil or gas revenue that produces such disturbing results. Instead, politics and institutions make natural resources a curse ? or a blessing. Governments and legislators decide on the macroeconomic management of oil revenue; their decisions are also important in making sure that relationships between oil-producing companies and their local host communities develop peacefully and productively, and that social and ecological damage is curbed down as quickly as possible. International financial institutions have played a major role in dictating conditions, often with disastrous consequences – in the past. Reviews of their behaviour are underway, but long from being satisfactorily finalised.  Civil society can support them all in this process.

On January 21st, 2007, the Nairobi office of the Heinrich Böll Foundation (HBF) and MPs of the Greens/European Free Alliance in the European Parliament will hold a public seminar addressing these issues. The seminar will take place as a side-event on the occasion of the World Social Forum (WSF Nairobi, January 20-25) that brings together prople from all parts of the world who are interested in developmental issues and hail from various backgrounds ? from members of parliament to civil society activists, in order to look for alternatives to the current economic world order.

Given the current expansion of the oil and gas sector in the East African region, it is high time to start a broader debate about the socially and ecologically sound management of the prospective oil wealth. Particular emphasis wil be given to the role, the EU can take in this process. The seminar will bring together perspectives from West Africa, from activists and legislators interested in resource politics issues internationally, and from legislators and experts from Kenya.

****

Venue / Time: Nairobi Safari Club, Sunday, 21 January 2007, 14:00 – 18:00

PROGRAMA:

14:00 – 14:20 hrs

Welcome and introduction

Marie-Hélène Aubert (Green Member of European Parliament (MEP), France)

Axel Harneit-Sievers (Director, Director, HBF Nairobi)

• Introduction: Welcome; rationale of the seminar; concept of the ?resource curse? and ways to address it; explanation of the roles of different contributors

Chair: Raul Romeva, (Green MEP, Spain)

14:20 – 14:50 hrs

West African experiences: Oil companies, oil communities, and the Nigerian state

David Ugolor (African Network for Environment and Economic Justice, Benin-City, Nigeria)

• Background: Nigeria?s oil production; social and environmental effects; role of government and companies; corruption and institutional weakening; violence in the Niger Delta

14:50 – 15:30 hrs

International financial institution?s roles in extractive industries – the case of oil and gas

Ginting Longgena (Friends of the Earth International)

Nikki Reisch, Bank Information Center,  USA

• Overview about the IFI?s past and present activities and initiatives

• Overview about NEITI and PWYP: History and current state

15:30-16:00 Tea & Coffee Break

16:00 – 16:45 hrs

Oil exploration and future oil production in East Africa: What is the current state, and how will the resource curse be prevented?

Mary Kimotho M’Mukindia (MD, National Oil Corporation, Kenya)

• Policy on, and current state of, oil exploration and extraction in East Africa and, especially, Kenya

  Stephen Karekeze (AFREPREN, Nairobi)

  • Kenya?s energy policy: oil, gas, and the alternatives

  16:45 – 17:30 hrs

  Taming the companies, promoting state rules and institution-building (The role of legislators)

  n.n. (MP, Kenya)

  Ulrike Lunacek (Green MP, Austria, Co-Speaker European Green party)

  Carl Schlyter (Green MEP, Sweden)

  Alain Lipietz (Green MEP, France, rapporteur EIB)

  • Energy policy legislation (national)

  • Corporate legislation (national and international)

  17:30 – 17:45 hrs

  Conclusions and good bye

  Marie-Hélène Aubert and Axel Harneit-Sievers

 Font foto: BBC