Sembla clar que Francesc Guardans, nét de Francesc Cambó, està tan disposat com el seu pare a continuar l’obra del seu avi i a no plànyer-hi tenacitat ni recursos: gràcies a aquestes tres generacions tenim, a Catalunya, una col·lecció de clàssics grecs i llatins, i de literatura paleocristiana, com no la tenen en castellà i
La filosofia és un saber que és un no saber, i que justament per això, s’obre a les preguntes més essencials. Com volem viure? Per què hem de obeir? La filosofia està doncs plenament compromesa amb el seu temps però a l’hora apunta més enllà de la actualitat. Dóna eines sí, però sobretot problemes, que
¿Qué ha pasado en el primer mundo? Pues que ha llegado la crisis. No sólo eso: se ha intensificado el cambio climático y la interdependencia planetaria en la que ya no hay una gestión individual de los riesgos (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans Entrevista a Marina Garcés
Byung-Chul Han, pensador coreano afincado en Berlín, es la nueva estrella de la filosofía alemana. La asfixiante competencia laboral, el exhibicionismo digital y la falaz demanda de transparencia política son los males contemporáneos que analiza en su obra (…) Entrevista al filòsof http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
El escritor Jordi Gracia equilibra la dimensión humana con la faceta intelectual de José Ortega y Gasset en una exhaustiva biografía que desactiva varias leyendas sobre este gran pensador y ensayista, entre ellas la de su franquismo o su complicidad con los fascismos (…) Notícia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
John Ralston Saul: “El més sorprenent de la crisi ha estat l’elecció que van fer els polítics de salvar els bancs, en lloc de salvar les persoems. Amb només una part dels diners que van servir per pagar els deutes dels bancs es podria haver pagar el deute de la gent que té hipoteques” (…)
Els anys, i els seus anys de docència com a professor d’Història de la Filosofia en la Universitat de Barcelona, primer, i com a catedràtic de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid després, fan que el seu discurs siga ordenat, pedagògic, ric, incisiu i gens contemporitzador. I el seu desassossec s’encomana. Si no, penseu
La llista d’intel·lectuals convidats per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG no deixa d’engruixir-se amb noms de primeríssim nivell (…) Aquest mes d’abril l’italià Giorgio Agamben (Roma, 1942) va impartir el seminari “Archeologia della política”, on va poder desplegar alguns dels temes clau del seu pensament, com ara l’anàlisi del concepte
Si us escric i si és urgent és perquè ara ja no és sempre. Tot i entrar a la mateixa aula, tot i que ens sapiguem el ritual, ara trepitgem una realitat que ja no és la mateixa i en la qual la nostra trobada setmanal s’ha tornat, simplement, una extra-vagància (…) Carta de http://twitter.com/perermerono
Us resumeixo una secció del llibre “El poder y el valor. Fundamentos de una ética política”, del filósof mexicà Luis Villoro, recentment traspassat. Penso que aporta raons molt estimulants per entendre la posició del moviment per la independència a casa nostra (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans Article
Marina Garcés propone en ‘Un mundo común’ una idea de implicación colectiva en el que el “yo” y el “nosotros” formen parte de una misma realidad sin renunciar a la singularidad (…) Entrevista http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Luis Villoro entendió la filosofía como un ejercicio de disidencia intelectual. En su discurso de ingreso al Colegio Nacional, titulado Filosofía y dominación, leyó lo siguiente: “La reforma del entendimiento suele acompañarse así de un proyecto de reforma de vida y, eventualmente, de una reforma de la comunidad. Si por su preguntar teórico, la actividad
Estudió filosofía en la Universitat de Barcelona y prosiguió su formación en las universidades de Pamplona, Madrid, Bonn y Colonia. De de 1965 hasta 1970 fue profesor de filosofía en las universidades de Barcelona y Autònoma de Barcelona y, desde 1976, de Estética y Composición en la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, donde en
Les sacsejades de la crisi han deixat al descobert un vast territorio, oblidat i negligit, que en aquests moments de desposessió i pèrdua té una qualitat meravellosa: pertany a tothom (…) Conferència de la filòsofa Marina Garcés http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Sicché il nuovo saggio di d’Orsi Gramsciana – saggi su Antonio Gramsci, Mucchi Editore, Modena 2014) è un atto di omaggio a un pensatore drammaticamente postumo, che diventaattuale anche grazie all’originalità dellapropria riflessione solitaria (…) Notizia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans