Fa una estona he vist, i torno a dir que no és per a tocar els nassos, que sí que m’hi vaig embolicar una mica en allò que anotava al parèntesi. O, millor dit, la qüestió és que era en una altra expressió en la què estava pensant. Em sembla que en els dos casos
Un xic d’història: Spain to Stop Catalan Independence Snowball (4 September 2009 ) A Espanya, fets com el d’ahir esvaloten el galliner perquè toquen un dels dos assumptes que més por i angunia causen als defensors dels principis inamovibles: independència i república. La reacció de la caverna mediàtica espanyola envers la consulta popular realitzada aquest
Després d’una gran jornada caminant, xerrant, parlant, observant, i altres coses, de tornada a casa m’he mantingut prou desperta assaborint-la. (No és per a tocar els nassos, però, si diem “ha estat” no queda clar si ens referim a ser o a estar. Una cosa és que digui que he estat a una jornada deliciosa,
La qüestió és quan, plantejàvem, posem per cas, eal 2007. Sobre el com també s’ha anat fent feina, per exemple d’important la del Tercer Congrés Catalanista i en altres espais i iniciatives, com ara el Cercle Català de Negocis. I aneu sumant, que hi ha quantitat, varietat i qualitat. Avui es materialitza una arrencada i
Doncs canvia de règim. Faig petit recull per no desorientar-me. De vicepresidència espanyola: “La última palabra”. De la delegació del govern espanyol: “consagrados todos! ar!!” N’hem de prendre nota, i accions. També estar ben amatents. Pel que fa a la por: dos tipus de por en joc a la consulta. Pel que fa a la
Parlava abans de la por de les amenaces, i de la por que hem d’atendre o que no atendre. N’hi ha d’altres que ronden per aquí. Una ja la he assenyalat també, és la por com a detall a atendre per les bestieses i encegament amb que va actuant l’Estat. Una altra l’assenyala una notícia
Fa un temps deia que hi ha coses que s’han de fer amb por en el sentit de mirar de no obviar-la ni confondre-la. També afegia la idea de que no hem d’acceptar les intimidacions que ens envia l’Estat espanyol i les federacions internacionals, d’Estats. Mirava de salvar una dificultat en que ens trobàvem. Em
Sumem per la Independència. Reprenent la conversa a Sumem per la independència, pot ser que inauguri una nova categoria al bloc: En marxa.Allà ho vaig plantejar a partir d’una proposta: La idea d’arrencada: aplegar forces no és fer una força única, i tampoc no és fer una única força. Aquesta idea em segueix semblant bona