Indústries i caminars.

Fa un temps deia que hi ha coses que s’han de fer amb por en el sentit de mirar de no obviar-la ni confondre-la. També afegia la idea de que no hem d’acceptar les intimidacions que ens envia l’Estat espanyol i les federacions internacionals, d’Estats. Mirava de salvar una dificultat en que ens trobàvem.

Em sembla que aleshores va quedar clar que no em refereixo a actuar, pensar, fer, planejar, preveure, etc., amb temeritats, inconsciències, cegueses o encegaments, o variants d’aquesta mena, sinó que em refereixo a salvar l’estranya giragonsa en que ens situa aquest model d’estat contra ciutadans en que estem, encara, instal·lats i embolicats, pel que fa a la por en relació a la percepció i valoració del què passa. Acompanyat de l’atenció a tenir raons, arguments, i eines bones per la exigència d’una mínims, sense excuses clàssiques que si destins, ideologies, i etc.

Això ho deia a finals de 2006. Situem-nos en aquests dies, en el que estem veient l’Estat espanyol, amb la complicitat que fins ara ha tingut, i les seves maneres bèsties de fer. Ens amenaça i ataca a diferents bandes. Mirem-nos com està aquest tema de la por i la percepció.

Haver permès (bé, suposo que pressionar perquè aquí se’n doni permès) la manifestació de La Falange el dia de la consulta a Arenys, les accions del delegat del govern, i altres que no he sabut, i de les que no en tenim notícia……., son fets molt greus, i que haurien de deixar fora de tot dubte que no hem ni de mantenir-ho ni de suportar-ho.

Aleshores ens les hem de veure amb el poder, i preguntar-nos si realment podem confiar en una comunitat internacional, una Europa, una ONU (que s’hauria d’anomenar, per no confondre’ns: OEU), en els canvis polítics a EUA, i en nosaltres mateixos: una reacció més que justificada de la ciutadania contra aquestes accions d’atac i abús sistemàtic.

El que és clar és que aquesta mena de pràctiques d’estats (o de qualssevol poder) per sobre de coses
tant bàsiques és molt greu i urgent d’aturar. En lloc de permetre que segueixi esgotant a qui no ho accepta i/o ho combat, hauríem de fer perquè resulti provocador de decisions contundents d’aturador, d’accions de responsabilitat.

Sense tenir por i sense acceptar la por que ens volen, sense deixar-nos intimidar i sense acceptar el tipus d’amenaces que ens envien. Hem de dir que molt temps els n’hi ha donat molt d’èxits aquest tarannà, lamentables èxits de l’espanyolisme contra coses importants. Però ara no els ha de funcionar.

Ben cert que les reaccions ràpides, clares, i directes, d’alguns líders europeus fan bona cara. Però la situació és molt exigent, de manera que no en fem prou amb bona cara. A veure. El que ja hem guanyat és el referèndum a Arenys de Munt!

Demà ens veurem. I tant que ens veurem, i ens veurà una bona part del món. No sabria com expressar millor aquest detall d’ocasió i exigència del moment que com ho ha fet fa una estona en Xavier Mir, aquí us el passo:

“Es respira a l’aire. Se sent en els comentaris. Es nota en els
articles. Hi estem anant. I serà una cosa històrica no només per a
nosaltres. Europa i el món sencer es fixarà en el nostre procés i estic
segur “l’esperit de Catalunya” serà alguna cosa més que un llibre de
Josep Trueta. El nostre aferrament als valors de la democràcia, la
nostra resistència secular a la tirania de Castella i d’Espanya serà
admirada i aplaudida arreu. No sé si ho tindrem tot pagat; potser no
cal; però aviat començarem una nova etapa col·lectiva. (…)

Els ànims estan encesos. Tenim encara
grans dosis de calma i serenitat, però tampoc cal ser temerari i anar
provocant. Sentit comú, honestedat i un mínim olfacte polític, sisplau.
“

…………………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/34297
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144672
http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=12041
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144674
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144691

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!