He vist el film d’Isona Passola, Cataluña-Espanya, que s’acaba d’estrenar a Barcelona i no he pogut evitar una sensació ambivalent. La promoció ha fet referència constant a la Pilota Basca, de Julio Médem, però alguns tampoc no podem defugir els paral·lelismes amb el nostre Del Roig al Blau, tot i que ja se sap que
Idees força com que la televisió és una finestra oberta al món, o frases recurrents com la d’aquell inefable periodista espanyol que en acabar el seu informatiu ens repetia allò de “así son las cosas, y así se las hemos contado”, han ajudat ben poc en la imprescindible tasca d’educació visual i mediàtica de la
I per això us deixe ací penjada la que apareix a la penúltima plana de l’Avui de hui: Per al silenci, de Lluís Montserrat. He de dir, però, que la meua opinió no és tan bona com la seua, la qual cosa també m’alegra.
Quan s’ha llançat a la recerca d’un finançament que el fera viable, més d’un projecte documental centrat en algun tema concret sobre el nostre país s’ha trobat amb una resposta força recurrent: aquest és un projecte localista. Segurament la mateixa ment pensant quedaria enlluernada davant una història anàloga ambientada al Tibet, Botswana o al Perú.
Des que vaig encetar aquest bloc tenia pensat obrir una segona categoria de posts en paral·lel a la principal de “Tendint ponts”. Es tracta d’escrits amb reflexions i comentaris sobre el món del gènere documental. Ara, la invitació del magazine Pica’m a col·laborar-hi amb articles sobre documentals i l’audiovisual en general ha precipitat la decisió