Déu n’hi doret la situació en què vivim. Anem d’ensurt en ensurt, amb grans dosis de sobreactuació per part dels poders constituïts i dominants; d’irrealisme i amagant l’ou, per part de l’esquerra i de receptes il·lusòries, pur insult a la intel·ligència –com si fossin a Disneylandia (…) Austeritat.-. Per començar: l’austeritat no és una opció
1r de maig. L’única oposició de debò que té el nou “règim”, és la conformada pel moviment obrer organitzat, molt substancialment per CCOO i UGT, i, en molta menor mesura, per ELA, i CIG. L’alternativa a la política econòmica, ara i aquí, passa perquè els sindicats articulin propostes i mesures i catalitzin el malestar social,
PP dreta radical i ben espanyola. CiU pacient però humiliada. Aquest any, eleccions catalanes. Violència urbana a Barcelona el 29M. Es farà gran la CUP? (…) Neix una nova esquerra. La prepotència i radicalitat del Capital en aquest principi de segle, i amb una tremenda contrarevolució conservadora en marxa, promou resistències, més organització, i va
El moviment obrer ha convocat una vaga per aquest dijous, 29 de març, tot centrant-la en la critica assenyada contra una reforma laboral unilateral, de part, partidista, esbiaixada, al servei únicament i exclusiva de l’empresariat. Una mala, doncs, reforma laboral. Una reforma imposada, duríssima, potinera, que fa palesa una manera inadequada d’acarar el gran desafiament
CaixaBank. La fusió-absorció per part de CaixaBank del conglomerat bancari conformat per Banca Cívica, constitueix una de les operacions econòmiques més intel·ligents i útils en un moment en el que cal és fer pinya, i aplicar reformes basades en un amplíssim acord. Crec que no ens en adonat prou del moment decisiu que viu, a
El cop de cap de la CUP. La CUP segueix esfullant la margarida sobre si amplia el tipus d’eleccions a les que concorre. La decisió no és fàcil: la pròpia inexperiència en aquest camp i la tradició de la que prové –l’independentisme combatiu essencialment ideologista i antiparlamentari, constitueixen raons de pes (…) Convergència / Concupiscència
Bona entrada, al País Valencià, del diari ARA. I jo que me n’alegre. Segurament, la creixença d’un moviment per la seva dignitat, per la democràcia plena, per l’autogovern, en pot afavorir i afermar el seu arrelament. Caldrà, però, que ARA, quan pugui, hi posi mitjans humans i informatius al servei d’aquesta aposta (…) Espero
Vejam: greu crisi sistèmica i d’abast mundial; oferta turística a l’americana a tocar de Barcelona sûr mer. Grossa oportunitat. Per què no? (…) . Panrico Pèrdues reiterades. Amenaça de tancament. Fem costat o no a l’intent de salvar, de fer viable l’empresa? UGT ha pensat que sí, i ha acceptat una reducció de salaris.