Amb un suport general, raonablement elevat, important, ben perceptible per la població, acaba una vaga general més –el 2013, les coses es posaran pitjor, i caldrà recórrer, de nou, a una acció d’aquesta magnitud (…) L’acció ha estat pacífica, democràtica, general, i ha tingut un caire, també, transversal, ciutadà. Una primera reflexió aconsella que
Malament ha començat la campanya electoral, ben decisiva, de casa nostra. Infantilisme; banalitat; ximpleria; insults… Poques forces –per sort, les d’inspiració sobiranista (ERC, CUP, ICV-EUiA, CiU, SI) hi fugen d’aquest mal estil (…) Fa uns dies, em va cridar molt l’atenció una frase de l’entrevista que la Mònica Terribas, de l’ARA, va fer al candidat
Em sap greu, ho dic tot sovint, que la “basquitis” fa que sempre es menystinguin els resultats electorals o la política gallega; una de les més fèrtils, sens dubte, i de les que més se’n pot aprendre. Ara, la cosa bull pel fenomen ‘Beiras’ i algú, precipitadament, li canta les absoltes al BNG. En parlo,
Tal com han anat les coses, i tal com estan anant ara mateix (sòlid liderat sobiranista de Convergència i del president Mas, gran capitalització de la manifestació de masses de l’11-S, enfortiment de CiU…), la força política que sustenta el Govern obtindrà un èxit considerable el 25-N, i no es descarta l’obtenció per part seva
Efectivament, i sense cap sorpresa, la reunió Mas-Rajoy, no va anar bé. Topen, la voluntat de l’estat de seguir no igual sinó pitjor –recentralització i capidisminució de les autonomies. Ni estatut, ni federalisme, ni pacte fiscal. Res de res. Senyor Rajoy, gràcies per ser clar i per no fer-nos perdre més el temps (…) Va
Fa pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la situació i de tocar de peus a terra (…) Pel que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims
No, no som el país, la nació catalana que creiem ser, que ens imaginem. Ens manca ambició, tossuderia, voluntat de fer bé les coses. Ara, immersos en una crisi econòmica colossal, que serà llarga, que caldrà conduir amb un ajust contundent, sent austers, i, a l’ensems fent reviscolar l’economia, cal aprofitar la crisi no sols
L’actual i greu crisi econòmica propicia la inflació de llibres sobre assumptes econòmics. Una literatura necessària per mirar d’entendre què passa, per què passa i cap on anem. Entre els títols, n’hi ha de tot. Hi predominen poc els llibres solvents, on un acreditat bagatge acadèmic vagi de la ma d’una experiència política en aquest
Daniel Bensaid. Estic llegint, molt gratament, “Une lente impatience”, de Daniel Bensaïd. Es tracta d’un ben interessant recorregut de 40 anys –entre 1960 i el 2000-, per un periple polític que comença fundant les Joventuts Comunistes Revolucionàries-JCR i la Ligue Communiste-LCR (…) Concert econòmic. Molt ben jugada l’aposta clara i neta de la UGT de
L’organització juvenil basca hereva de Jarrai ha decidit baixar la persiana. El meu judici polític sobre ella no té pal·liatius: desestabilitzador i nefast per la normalització política i la pau (…) Efectivament, si a Jarrai l’encàrrec principal rebut per ETA va ser la socialització de la violència, el liderat de la violència quotidiana més coneguda
Aquests dies, el barri de Llefià, a Badalona s’ha despertat amb un bon reguitzell de banderes espanyoles. Un fenomen semblant s’ha produït, amb més o menys intensitat, a d’altres barris populars, obrers, humils, de tot Catalunya. Barris on s’aplega la majoria de la classe treballadora catalana. La majoria de la població de la nació catalana.
Llibres amb independència. Darrerament, dos títols consistents i crítics ens acosten l’anomenat independentisme històric. Del primer, ja n’he parlat (“L’herència del PSAN”, d’en Roger Buch), un títol que ens acosta l’organització degana i capital en el desenvolupament del moviment català d’alliberament nacional (…) El segon l’estic llegint ara mateix: “Unitat popular. La construcció de la
Hauria estat millor que no hagués calgut el rescat, la injecció massiva de fons, d’una un part del sistema financera espanyol i català. I no hagués catgut si la bombolla immobiliària no hagués estats tan enormement colossal. No hagués catgut si el sector no hagués viscut una desregularització, un descontrol tan flagrant, i suïcida. No
Partim de la realitat: l’origen de la crisi és la “bombolla” immobiliària i els sofisticats productes financers creats sense cap base real, pura enginyeria, que impacten sobre un sistema bancari i financer desregulat, al seu aire, i unes expectatives nefastes dels particulars, de les empreses, totalment falses, de creixement il·limitat, amb un endeutament forassenyat, suïcida,
Esfondrament de la dreta a les eleccions municipals -Poble de la Llibertat de Silvio Berlusconi, i Lliga Nord d’Umberto Bossi. Avenç dels excomunistes del Partit Democràtic, tot vencent a Génova i L’Aquila. El partit de Di Pietro venç a Palermo, i es produeix una gran abstenció i una vasta eclosió de les “llistes ciutadanes” (…)