“El problema rau en la votació del president del Congrés. El seu candidat és José Bono i CiU es resisteix a donar-li suport. Els socialistes diuen que igual que ells respecten els nostres noms, nosaltres no hem de qüestionar els seus. CiU, en canvi, diu que en Bono és un nom qüestionat pels mateixos socialistes,
“Potser sí que la unió de diferents forces [catalanistes] és un dels punts essencials de la renaixença, però més enllà dels esforços compartits el que cal és un projecte engrescador, diferent del que ja coneixem dels socialistes i populars, que sigui capac de fer aixecar de la cadira els catalans emprenyats, i que tingui la
“Penso que el federalisme del PSC ha estat l’engany més gran i sostingut formulat mai per un partit polític català des del 1980” De l’article El PSC i la realitat, de Ramon Tremosa [web] publicat a l’Avui
Kosovo, independent. Neix un nou estat europeu [ressò a la premsa], i això que a Estats Units s’accepta, en canvi, provoca nerviosisme a l’Estat espanyol. El Parlament de Kosovo ha aprovat avui la declaració d’independència. Joan Puigcercós, que els diumenges ja fa de Miquel Iceta [bloc] amb les entregues dominicals al seu bloc, considera que
"Per cert, al senyor Oliver, que sap tantes coses de política i de mitjans de comunicació i que se suposa que és un d’aquests professionals de presitigi li voldria demanar si un periodista "de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual", que ha fet tota la seva carrera en mitjans
"Cada declaración de independencia tiene su propia y compleja historia. Cuando los imperios europeos abandonaron sus colonias al terminar la última Guerra Mundial, India se independizó en 1947, los estados aumentaron a 126 en el mundo. El desmoronamiento de la Unión Soviética se tradujo en la independencia de 14 repúblicas, la parcelación todavía en marcha
"El PSOE porta el PSC a situacions límit. Mirin els papers de Salamanca. És inacceptable. És difícil defensar el PSOE a Catalunya, fins i tot per al PSC. El president de la Generalitat, sigui del color que sigui, sempre acaba tenint problemes amb Madrid, perquè els interessos són contradictoris. Montilla ha topat amb això, però
"Muchos españoles pensarán que es una locura -o una traición- admitir la posible secesión de partes de España. Pero, sin perjuicio de la adhesión cordial a la idea de España y precisamente por ella, hay que mirar la realidad y asumirla. Y esta realidad nos dice que -en Cataluña, País Vasco, Galicia y Navarra- parte
«Una cosa és l’època Pujol. Un país que sortia d’una dictadura necessitava un referent. Pujol va ser aquest referent, procedia de l’antifranquisme i feia l’efecte que era un partit molt transversal. Però ara, la situació ha canviat. El que es constata és que a Catalunya no hi ha una classe dirigent que actuï en clau
"Como ciudadanos, cada vez menos admitiremos que sea un oscuro comité de un partido o un líder endiosado que se ha hecho con el poder en un esotérico congreso quien decida por nosotros. Querremos partidos abiertos, donde se pueda tomar la palabra e intervenir en la discusión y en la crítica de todo. De donde
"Els altres polítics catalans, els que es capbussen a la recerca de fórmules federalistes, els que proclamen la seva diferència però només la concreten a través del pacte sempre justet, els que senzillament accepten l?assimilació però remarcant una diferència de matís ?regional?, tots ells, haurien de copiar-ne el model: dir en veu alta i amb
"El ramo de la psiquiatría me disculpará la intrusión, pero a la luz de reiteradas observaciones empiezo a sospechar que entre nosotros se da un fenómeno parecido; que existe un síndrome de Barcelona en virtud del cual un contingente pequeño pero ruidoso de nuestros conciudadanos actúa de repente como si fuesen el capitán Alfred Dreyfus
"En la meva modesta opinió, com el "seny i la rauxa" dels catalans/catalanes, el "català emprenyat" no és res més que un tòpic. Un tòpic amb "mala llet". Si s’em permet citar un dels mestres (Josep Pla), lo del "català emprenyat" no és més que una gran "collonada". Els catalans ni som més assenyats ni
"L’independentisme -i el conjunt del catalanisme, diria jo- ha de canviar el xip. Crec que això només és possible actuant en positiu i de manera totalment desacomplexada, deixant que Espanya ja no sigui el centre i raó de ser de cada gest, de cada acció. Avui tenim unes oportunitats desconegudes antany per tal de saltar
"Sàpiga a més a més, amic López Bofill, que és vostè un dels meus referents ideològics, i des de fa anys. He assistit a moltes de les seves conferències i li he aplaudit. Però crec que amb aquests atacs ?frontals? i partidistes cap a la immigració, té la batalla perduda per endavant. Agregui?m, si ho