He estat al ple d’aquest matí. Volia veure quines explicacions es donaven per la suspensió de la cimera de l’habitatge que s’havia de fer a Barcelona.
La discussió de fons era la de l’autoritat de l’alcalde, la del plegament davant de la violència o del plegament als interessos del PSC. La imatge de Barcelona n’ha sortit molt perjudicada i algú havia de donar explicacions polítiques.
No s’ha fet. Totes les respostes del tripartit municipal, ERC, IC i PSC-PSOE han servit per mirar de desqualificar els grups de l’oposició: "que si sempre veniu amb el mateix", "que si sou uns lladres i uns cínics (paraules de la senyora Mayol… Déu n’hi do!)", que si bla, bla, bla. No res: s’aixeca la sessió.
Hi ha qui té el mal costum de parlar sempre d’una mena de trona institucional i intel·lectual. Els esquerranosos de saló que han dominat la ciutat tants anys segueixen com sempre. Però Barcelona se n’està cansant. Ara que es parla tant de la suposada prepotència d’Artur Mas, seria hora de parlar de la prepotència predemocràtica de qui es rifa de les institucions i les posa al servei d’objectius espuris. Això si que és prepotència, despotisme i arrogància, senyors del Govern Municipal!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De pseudodemocràcia res de res, transfranquisme pur i dur, el "mando y ordeno" ressuscitat, i al damunt es diuen "d’esquerres": són més fatxes i més espanyols que el Paco aquell!
Es pot estar d’acord o no amb què se suspengui una cimera… fins i tot diria encara que hi hagués més motivacions partidistes que reals de ciutat… però el que em sembla indecorós i impresentable és que s’hagi mentir als barcelonins.
Primer, el conseller Nadal deia que s’havia suspès la cimera perquè no coincidís amb la campanya electoral; va ser el mateix Rubalcaba qui el va desmentir. Després tant la consellera Tura com l’alcalde Jordi hereu van dir que ells no haurien sus pès la cimera; i altra volta els van desmentir des del govern central deixant ben clar que havia estat una decisió presa conjuntament pel Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament. A més, Jordi Hereu va negar que l’Ajuntament hi hagués estat d’acord, quan el seu representant a la reunió on es va decidir la suspensió, el regidor Ferran Julián, hi havia donat el seu vist i plau.
És a dir, que primer es van plegar a les exigències del govern central i del partit, sabent que això causava un greu perjudici a la ciutat de Barcelona. Però després, avergonyits, i sabent que la seva actitud era injustificable i impresentable, van intentar enganyar els barcelonins mentint grollerament, fins al punt que els seus compnays de partit,els de Madrid, devien trobar-ho excessivament barroer i van sortir al pas per aclarir la responsabilitat de cadascú.
Mal gestors, irresponsables, i deshonestos.