Pretendre que els projectes que han de generar coneixement s’han d’ajustar a calendaris estrictes –els famosos cronogrames– és una forma d’abjurar, ja d’entrada, del coneixement.
És auster aquell que no vol gastar en allò innecessari. És pobre aquell que no pot gastar en allò necessari. Per això, alguns plans dits d’austeritat són, en realitat, plans d’assumpció de la pobresa.
Què és el possibilisme? Fer les coses que ja són possibles o fer possibles les que encara no ho són?
N’hi ha que esperen que, algun dia, la tecnologia aconseguirà que els ordinadors es comportin com les persones. Ho trobo absurd, però innocu. En canvi, trobo també absurda, però molt perillosa, la idea contrària: esperar (exigir, fins i tot) que les persones es comportin com els ordinadors.
No existeix la solidaritat imposada. Si hi ha imposició, s’esvaneix la solidaritat, perquè aquesta només pot donar-se com a acte lliure.
Als partits polítics es reclama més democràcia interna. Hi ha qui ho veu com un símptoma de desconfiança de la militància en la direcció. En realitat, la democràcia interna s?hauria d?interpretar com un signe de confiança de la direcció en la militància.
En ocasions, el pragmatisme no és res més que una forma sofisticada de resignació.
Això també és integrisme: estar tan segur de la superioritat moral dels teus propòsits que no permets que els destorbin nimieses tals com respectar la veritat o acatar les regles del joc.
Identificar els aires de llibertat amb l?hegemonia del propi pensament polític és símptoma d?un esperit ben poc lliure.
Les pluges fines serveixen per omplir aqüífers, sadollar boscos, alimentar embassaments… Només les pluges torrencials canvien, de cop, els paisatges.
No és bo per a un país tenir una policia que faci por. Tampoc no li és bo tenir-ne una que no faci respecte.
Quan accedeixes a un càrrec públic, la teva única seguretat és que esdevindràs un ex-càrrec públic.
La vida no és un esport i, per això, no s’hi poden aplicar les seves regles.
Cada vegada que s?imposa la moda d?un producte cosmètic o mèdic natural, hi ha alguna planta o algun animal que té el futur compromès.