Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

1 de maig de 2007
2 comentaris

Càrrecs públics

Quan accedeixes a un càrrec públic, la teva única seguretat és que esdevindràs un ex-càrrec públic.

  1. Aquest aforisme és una veritat objectiva, ja que no hi ha cap càrrec públic etern. Ara bé, n’hi ha que es pensaven que no eren eterns però gairebé, amb durades properes als 23 anys. Ara, per desgràcia, n’hi ha que també es pensen el mateix.

    Un complement al teu aforisme: "El primer que

  2. Em sembla interessant el que dius Pere, el que no em sembla és cap novetat doncs absolutament tot a la vida comença i acaba; per la mateixa regla de tres el fet de tenir un càrrec públic també. Això no només és així sinó que penso que és part del glamour de viure, un no sap mai què passarà demà,pel que, amb càrrec públic o sense, jo diria que més val aprofitar-se del present. :O)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!