El francès Alain Resnais i el japonès Yôji Yamada són els més veterans de la Competició d’enguany al Festival de Berlín (6-16 de febrer); en la programació de la qual trobem també cineastes de cert renom, com el nord-americà Richard Linklater; la peruana guanyadora de l’Ós d’Or anteriorment, Claudia Llosa; el productor i director francès
Em resulta particularment prèctic que l’últim apunt de l’apartat “competició” dels festivals, un cop publicades les fitxes de tots els films en concurs, sigui la llista dels films que hi concorren, amb l’enllaç de cada títol a la fitxa corresponent. Normalment, aquesta mena d’apunts finals els publico (igual que les fitxes) abans que comencin els
FOTO © Jean-Marie Leroy Ella se’n va, d’ Emmanuelle Bercot Havent presentat a Un Certain Regard de Canes 2001, Clement, no es pot pas dir que l’actriu Emmanuelle Bercot hagi tingut fins ara una carrera remarcable com a directora. Nascuda a París el 1967, començà com a ballarina abans d’estudiar i treballar al Teatre. Des
FOTO © Jeonwonsa Nobody’s Daughter Haewon, de Hong Sangsoo En l’apassionant, intel·ligentíssim, humil i simpàtic (quan no divertit) procés deconstructiu del cinema que mena el sud-coreà Hong Sangsoo, ara toca el vincle somnis-cinema. Recordem-ho, a Ha Ha Ha, juga amb l’espai (la mateixa ciutat on els dos amics protagonistes van ser alhora, sense saber-ho…); a
FOTO © Harmony Lessons Film Production Harmony Lessons, d’Emir Baigazin Opera prima del kazakh Emir Baizagin, projecte avalat pel Locarno Open Doors 2011, Eurasia Film Festival 2011, el Berlinale World Cinema Fund 2012 i el premi de la secció “Work in Progress” del Festival de Sarajevo. Sens dubte, tot un reflex de les dificultats financeres
FOTO © Scott Gardner Prince Avalanche, de David Gordon Green Els organitzadors de la Berlinale expliquen que en aquest “remake” [d’un film islandès], el director David Gordon Green ha aconseguit crear una obra que en certa mesura és una comèdia lacònica, també una “road movie” filosòfica i traspua la poesia visual de les pel·lícules independents
FOTO Un episodi en la vida d’un recolector de metall, de Danis Tanovi? La pel·lícula reconstrueix uns fets reals i respon a la intenció de mostrar l discriminació de les minories a Bòsnia, i en particular de l’ètnia gitana, diu el director Danis Tanovic, que afegeix: Em sembla necessari mostrar-ho, no tan sols per a
FOTO Camille Claudel 1915, de Bruno Dumont Tot va començar amb una trucada de l’actriu Juliette Binoche al director Bruno Dumont, just quan aquest estava rodant Fora Satanàs. No s’havien vist mai personalment, però ella hi volia treballar. Explica Dumont que al cap d’un mes va preguntar-se a si mateix: I què podria fer amb
FOTO Efectes secundaris, de Steven Soderbergh Gran és la facilitat de Steven Soderbergh per a driblar tothom. Que si deixa de fer cinema i tot seguit no para de dirigir pel·lícules, que si produccions musculades amb estrelles de Hollywood barrejades amb films més independents, que obres inclassificables itot un grapat de pel·lícules de gènere… Home
FOTO © Closed Curtain, de Jafar Panahi i Kamboziya Partovi Seleccionar en competició una pel·lícula de Jafar Panahi és un gest valent, agosarat, de radical coherència en la lluita per la llibertat d’expressió al món. Ja no es tracta de programar solidàriament algun o altre film d’aquest cineasta que la tirania islamista de l’Iran ha
FOTO © Pandora Film Layla Fourie, de Pia Marais Pia Marais (Johannesburg, 1971) present a la Berlinale aquest seu tercer llargmetratge, havent realitzat anteriorment The Unpolished (Die Unerzogenen, 2007) i At Ellen‘s Age (Im Alter von Ellen, 2012) —projecte elaborat a la 15a sessió de la Residència del Festival de Canes i presentat en competició
FOTO © Cos Aelenei La posició del nen, de C?lin Peter Netzer Salt a la competició d’un gran festival, el que fa el romanès C?lin Peter Netzer, diplomat en cinema a Bucarest el 1999, que després d’una sèrie de curtmetratges debutà amb Maria (2003), Premi Especial del Jurat Locarno 2003, i amb el seu segon
FOTO © Ian Lagarde Vic+Flo han vist un ós, de Denis Côté De curtmetratgista i crític cinematogràfic a Mont-real, Denis Côté debutà en el llargmetratge el 2005, amb Les états nordiques, encetant una filmografia que és una autèntica col·lecció de personatges excèntrics, en què combina ficcions (Nos vies privées, Elle veut le chaos) i documentals
FOTO © Le Pacte Cartell francès de La Religieuse, de Guillaume Nicloux De La Religieuse, de Denis Diderot, se n’han fet diverses adaptacions al cinema: La Religieuse (Jacques Rivette, 1966), La monaca del peccato (Joe D’Amato, 1986)… Guillaume Nicloux hi torna, centrant-se però en el destí de la noia jove, encarada a un sistema que
FOTO Gloria, de Sebastián Lelio Sebastián Lelio (Santiago, Xile, 08.03.1974) pertany a la generació de joves cineastes xilens que, aquests darrers anys estan cridant l’atenció de festivals, crítica i cinèfils arreu del món. El seu primer llargmetratge, La Sagrada Família es projectà a Sant Sebastià 2006; el segon, Navidad, fou seleccionat per la Quinzena de