Rebel (Rebelle | War Witch) Film sobre els horrors de la guerra i el patiment que genera en la canalla i la població civil en general. Tanmateix, enfocat des de la perspectiva d’una noieta, cosa que permet combinar les imatges realistes amb d’altres d’oníriques, arrelades en llegendes africanes i combinar la desolació amb algun brot
Captiva (Captive) Isabelle Huppert encapçala el repartiment d’aquest film, sobre el segrest d’una dotzena d’estrangers a mans d’un grup terrorista a les Filipines. Basat en fets reals que van tenir lloc el 2001, serveix al director Brillante Ma Mendoza per a tornar a capbussar-se i posar l’espectador davant uns personatges (paradoxalment) reclosos en unes circumstàncies en
L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister) Ursula Meier (Besançon, Franc Comtat, França, 1971) té la doble nacionalitat, francesa i suïssa. Es va Graduar en direcció de Cinema, Ràdio i Televisió a l’Institut des Arts de Diffusion (IAD) de Bèlgica, el 1997; quan ja havia realitzat un primer curtmetratge, Le songe d’Isaac (1994) —premiat
L’adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen)Benoît Jacquot (París, 05.02.1947), l’autor de Villa Amalia (2009), Au fond des bois (2010), À tout de suite (2004), L’escola de la carn (1998) concorre per l’Ós d’Or amb aquesta pel·lícula d’època, adaptació de la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la
Avui (Aujourd’hui | Tey) L’últim dia de vida d’en Satché, que sap que es morirà aquesta tarda: així es resumeix el contingut argumental d’aquesta pel·lícula, en què el protagonista passa les seves darreres hores fent una mena de viatge interior pel temps, els espais i les cruïlles del que haurà estat la seva existència. L’autor del
Tabú (Tabu) Amic del nostrat Albert Serra, amb qui coincidí a la Quinzena de Realitzadors de Canes, el portuguès Miguel Gomes (Lisboa, 1972) puja a la primera divisió de festivals, presentant a la Berlinale Tabú, tres anys després d’haver aconseguit un notable ressó internacional amb Aquele querido mês de agosto (passejant-se aquell 2008 per certamens
Gràcia (Gnade | Mercy) Matthias Glasner (Hamburg, Alemanya, 20.01.1965) ha treballat a l’ Hamburgische Staatsoper i també de projeccionista de cinema i ha viscut alguna temporada fora del seu país, en llocs tan diferents com Rússia o Texas. Músic de la banda Homesweethome, el 1993 va crear la “Jack Film and Music Production” i més endavant, amb el
Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind) Inspirada en rebrots racistes contra els gitanos a Hongria, Bence Fliegauf (Budapest, 15.08.1974) presenta en competició a Berlín aquest film amb vocació de denúncia. Bence Fliegauf, que havia estat ajudant de director de Miklós Jancsó i Árpád Sopsits, abans de treballar a la televisió hongaresa,
Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo) Nascut a Surabaya (Indonèsia) el 1978, Edwin va presentar el primer llargmetratge Blind Pig Who Wants to Fly (2008), al Festival de Rotterdam, que hi guanyà el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional. I tres anys després, amb el segon film, ja entra en competició a Berlín,
Dictat (Dictado | Childish Games) Antonio Chavarrías (l’Hospitalet de Llobregat, Catalunya, 1956) du una notable trajectòria com a productor, guionista i director cinematogràfic. És l’autor de pel·lícules com Les vidas de Celia (2006), Volverás (2002), Susanna (1995), L’enfonsament del Titànic (1993) Manila (1991), Una ombra al jardí (1989). I ha estat el factòtum de bona
Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair) Graduat el 2001 a l’escola nacional danesa de cinema, a Nikolaj Arcel (25.08.1972, Copenhagen, Dinamarca) el coneixem com a guionista de la versió televisiva i cinematogràfica sueca de la saga literària Millennium i, com a director, per L’illa de les ànimes perdudes (De fortabte sjæles
El Festival de Berlín va anunciant de mica en mica les pel·lícules que participaran en la competició de la 62a edició del certamen. En aquest apunt, vaig recollint tots els títols ja confirmats, de manera que l’aniré actualitzant a mesura que l’organització vagi afegint nous films en la cursa per l’Ós d’Or. Com ja és
Qui, si no nosaltres? (Wer wenn nicht wir / If not us, who?) Andreas Baader, Berward Vesper, Gudrun Ensslin… protagonistes d’un moment de sacsejada política a Alemanya —i de retruc a l’Europa Occidental—, ho són ara també de la reconstrucció històrica que n’ha fet el prestigiós director de documentals Andres Veiel. *** Director Andres Veiel. Guió Andres
La nostra gran desesperació (Bizim Büyük Çaresizli?imiz / Our Grand Despair) Director Seyfi Teoman. Guió Bar?? B?çakç? i Seyfi Teoman, basat en la novel·la La nostra gran desesperació, de Bar?? B?çakç?. Producció Bulut Film (Turquia). Coproducció Una Film (Berlín, Alemanya), Circe Films (Amsterdam, Holanda). Durada 1h42. Repartiment ?lker Aksum (Ender), Fatih Al (Çetin), Güne? Say?n (Nihal), Baki Davrak (Murat),
El cavall de Torí (A Torinói ló / The Turin Horse) És el nom de més pes a la competició de Berlín 2010: Béla Tarr. Tot i que no es pot pas dir que el cineasta hongarès sigui gens conegut del gran públic, la seva filmografia —especialment Satantango i Les Harmonies Werkmeister, presentades respectivament a la Berlinale de