Casal Despertaferro!

Aquest dissabte 11 s’organitza a Reus la tradicional manifestació de la diada del Principiat. La manifestació en si, no té massa cosa més que les de les anteriors edicions, i ja en són moltes; es tiraran traques, es duran estelades de tots els colors i mides, hi haurà elements festius i gent cridant lemes amb més o menys insistència.

Ara bé, per què enguany cal anar a la mani peti qui peti? Per què, si cada any és el mateix tema de fons i a més és festa?

Doncs molt senzill, enguany és sense cap mena de dubte l’any més independentista de les nostres vides, i ja de pas de la de totes les catalanes que en 300 anys han estat tutelades i esclafades per francesos i espanyols. Mai havíem sentit a parlar tant d’aquest tema (El Tema per molts de nosaltres que militem des de fa anys) a tots els mitjans, al forn de pa, al súper, a la fenya, on vulgueu. (continua)

Hem tingut centenars de referèndums, que han provocat estrabisme
als espanyols més carques i retrògads, i que han fet participar de la
lluita nacional a milers de persones que d’altra manera s’ho miraven des
de la barrera.

Ens hem manifestat a Barcelona com mai s’havia vist, com una autèntica marabunta humana que feia posar la pell de gallina.

Apareixen en clau independentista, col·lectius, casals, iniciatives, formacions polítiques, aplecs i d’altres com bolets. Ja no és cosa dels quatre obsecats en el tema que porten anys i panys
fent xerrades, llibres, manis, pintades, murals, i el que se us passi
pel cap. Ara l’independentisme és més transversal que mai; tenim indepes de corbata i rolex, que arriben a les reunions amb el BMW i tenim indepes d’arrecades i xandall, que arriben a pota a les reunions.

Uns brinden amb cava del bo i d’altres amb birra del súper, però per una
punyetera vegada a la vida les mil i una formacions, plataformes i
partits que existeixen queden homogenitzades sota l’independentisme social que no es planteja, si bé cal fer-ho sempre, masses qüestions de forma o contingut.

Jo com a militant de l’Esquerra Independentista m’arreglero amb els que plantegen uns Països Catalans unificats, lliures i socialistes; però com a indepe social que sóc, no em cauran les arracades (que no en porto) ni el xandall als turmells, per compartir la mani amb els que duen corbata i un rellotge que val el meu sou, si això serveix per fer conciència nacional i promoure l’independència de la meva Terra.

Article d’opinió de Joan Guiu i Forès
Membre del Casal Despertaferro!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!