"Tàndem" és una paraula que avui forma part del vocabulari polític . Fa anys un tàndem era, per a mi i d’altres mortals ignorants, només una bicicleta amb dos seients (a l’imaginari català, la imatge dels "4 gats"; a la pinacoteca una obra d’en Casas). El tàndem és ara el que en temps d’anglès presumptuós era el "ticket " polític, els candidats que ocupen el primer i el segon lloc d’una llista electoral : "primer i segon" que poden o no identificar-se amb els "dos primers".
Són properes les eleccions nacionals. Els partits greixen les màquines, comencen a publicar-se els anuncis i filtracions volgudes dels noms elegibles. Els candidats (empro el masculí gramatical forçada per la realitat) que encapçalen els diferents equips ens són coneguts L’emoció es desperta amb els anuncis dels tàndems.
La simbiosi a ERC ha estat inevitable, la crisi ha causat el primer efecte visible : la substitució de Carod-Rovira pel més impactant Carod-Puigcercós. La nova conjunció patronímica ofereix lectures polítiques interessants i interessades.
Molt es parla del número 2 de la llista del PSC-PSOE. Hipòtesis, conjectures, globus-sonda … una dona ? Tura,Chacón?, un home?,Castells,Nadal ?. No m’hi encaparro perquè el 2 no és rellevant. Hi haurà tàndem electoral fora de la llista de candidats . Fonts oficioses asseguren que el socialisme català ha comprat la bicicleta amb dos seients a un conegut exportador del carrer Ferraz de Madrid. El tàndem serà per a a-Zapatero-Montilla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!