La nena nasqué morena, quan creixé li trenava la mare els cabells negres i díscols (cal admetre que les trenes eren un xic esquifides ) que lligava amb un torcedor i un petit llaç. Amb les trenes i la pell color oli semblava una petita "squaw" ( n’aprengué el nom gràcies a les pel·lícules de "l’Oest"); amb la distància dels anys potser aquella descripció era l’escaient ja que, sense saber-ho, visqué molts anys en un territori-reserva per a una tribu exòtica.
La nena era una mica estranya, s’identificava amb la filla d’en Fu-Mantxú, morena i dolentíssima, i no amb la rossa i angelical heroïna dels episodis que estiu rera estiu veia amb el seu germà al cinema del barri. Ella ignorava que des de Petrarca la dona rossa fou el cànon de l’hermosura i la perfecció física i moral. Aprengué, als contes de fades que rellegia incansablement, que les pastores i porqueroles tenien sempre els cabells com fils d’or i deduí que aquesta característica era el fet necessari que les convertia en princeses.
Per això, probablement, la nena decidí ser republicana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tenint en compte que els princeps i reis darrerament els detenen per dedicar-se a serproxenetes i al joc il·legal potser millor no tenir-los de model.
També es pot pensar que millor la gent que aconsegueix el que te per mèrits propis que no la que te honors i és considerada infalible per questions sanguinies encara que sigui un retardat mental. (Tenia en ment en Carles II, qui si no?)